Demostració de força sense precedents dels taurins ebrencs amb una mobilització multitudinària a Amposta

965873

Foto ACN

11072896_922175694470468_2517989077625018030_n

Foto J.Roig

Malgrat l’habitual ball de xifres la resposta ha superat totes les expectatives i l’afició se sent reforçada
El president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre deia que no l’ha sorprès la resposta de la gent, “sabia que la gent estaria al carrer” afirmava.

 (ACN/J.Roig).– “Sí als Bous!”. Sota aquest lema els taurins ebrencs van omplir ahir Amposta. Segons l’organització van participar a la marxa 10.000 persones i segons fonts policials van ser gairebé 5.000. Tot i el ball de xifres, el recolzament rebut va acabar superant totes les expectatives de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre. Els aficionants van reclamar reiteradament “llibertat i respecte” perque es consideren castigats per l’opinió pública i assenyalats pels animalistes. Estan cansats de la incomprensió i de les crítiques i han dut a terme una expressió sense precedents de la seva força. L’Agrupació taurina se sent enfortida per seguir lluitant per les temptes amb públic o els bous a la mar, entre altres.

Emoció, festa, música i molta reivindicació. Aquests van ser els ingredients per convertir una manifestació en defensa de la tradició taurina a les Terres de l’Ebre en la gran festa de l’afició als bous del territori. La resposta a la convocatòria va causar ahir a Amposta una explosió de sentiments d’un sector de la societat catalana que se sent injustament castigat i assenyalat. “Els bous són també catalans”, va ser un dels lemes més repetits. També centenars de banderes catalanes amb un bou imprès volien fer arribar aquest missatge a tot el país.

Des de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, els defensors dels correbous han estat sempre al punt de mira. Any a any han de lluitar per evitar polèmiques. Des de que es va aprovar la llei de blindatge de la tradició ebrenca fins als darrers casos, que justament han quedat en un buit legal d’aquesta normativa, els taurins es veuen sempre en el focus mediàtic per presumptes males praxis, enfrontaments amb els animalistes, o l’etern debat sobre el respecte i la cura del bou.

Amb la mobilització d’aquest diumenge pretenien ser notícia per un altre motiu i ho han aconseguit. La demostració de força de l’afició no té precedents. Probablement la mobilització d’aquest diumenge ha estat la més multitudinària que ha acollit Amposta des de la protesta contra el transvasament d’aigua de l’Ebre cap a Barcelona de l’any 2008. La resposta dels aficionats va superar les expectatives de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre que l’ha convocat. Més de 50 penyes han estat representades i n’han vingut també del País Valencià i l’Aragó.

La marxa va arrancar des del Pavelló firal d’Amposta recorrent l’Avinguda de la Ràpita fins a la Plaça de l’Ajuntament. Les penyes van anar entrant a la plaça al final de la mobilització entre victorejos i molts aplaudiments. L’espai es va quedar petit per acollir els milers de participants que van tenir que anar col•locant per alguns dels carrers que conflueixen a la plaça. Al final, es va llegir el manifest que podria resumir-se amb les paraules del tresorer de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Santi Albiol, denunciant que cal defensar-se de les calúmnies que pateix la tradició dels bous a l’Ebre i que es defensaran totes les modalitats.

D’altra banda el president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Ximo Martí, va voler deixar clar que la resposta de l’afició els ha reforçat per exigir el que necessita la festa. En declaracions a la Plana Ràdio va dir que la resposta de la gent del territori havia estat més que positiva i demostra que la gent de Catalunya vol bous, al mateix temps que els dona força per exigir els punts reclamats al manifest. “No m’ha sorprès la resposta de la gent, sabia que la gent estaria al carrer” deia pletòric Martí.

El defensors dels bous a les Terres de l’Ebre van reclamar en el seu manifest una “resposta immediata i positiva” a tot un seguit de mesures que van des de la legalització de les temptes amb públic d’Alfara de Carles, solucions a la problemàtica actual dels bous a la mar de les Cases d’Alcanar i l’Ampolla, reducció de les taxes a pagar en concepte de veterinaris, declaració de la festa dels bous com a “Element Festiu i Patrimonial d’Interès Nacional” i defensa de les modalitats tradicionals de bou capllaçat i embolat.

Crida de la plataforma Som Escola per defensar l’ensenyament en la nostra llengua

cartellEls convocants animen a la gent del territori a que ens manifestem en contra de les sentencies del TSJC que obliga a 5 escoles de Catalunya a fer el 25% de les classes en castellà
La manifestació es farà davant els jutjats de Tortosa.

(J.Roig/T.G.).-Aquest proper dijous 20 de març, a les 19h, davant els jutjats de Tortosa hi haurà una concentració en defensa del català a l’escola convocada per diferents moviments, sindicats entre els que es troba la Plataforma SOM ESCOLA.
La protesta arriba desprès de conèixer la sentència del Tribunal Superior de Justícia que obliga a 5 escoles de Catalunya a fer el 25% de les classes en castellà, vulnerant el model d’escola catalana que tenim vigent amb un amplíssim consens.

SOM ESCOLA a les Terres de l’Ebre, és una plataforma formada per Omnium Cultural, la FAPAC,UNESCO, MRP, i els principals sindicats d’ensenyament CCOO, UGT i USTEC-STE’s els quals defensen la implantació del model d’immersió lingüística que des de fa més de 30 anys s’està realitzant a les escoles de Catalunya.

Marc March, veí del nostre poble, professor d’història i membre del col•lectiu “Som Escola”, explicava que,a diferència d’altres llocs on hi han dos llengües oficials i hi han dos models paral•lels de línies escolars, una en castellà i l’altra en la llengua oficial, per exemple l’Euskera, Gallec o el Català-Valencià, a Catalunya, el model d’immersió a ajuntat totes dues llengües oficials a les escoles catalanes, amb un model, d’èxit reconegut a tota Europa.
Per uns interessos merament polítics, una molt petita minoria de pares va denunciar als jutjats el model al•legant que alguns alumnes no rebien suficientment classes de castellà a les escoles; les diverses sentències del tribunals constitucional i del compliment per part del TSJC han fet que aquesta minoria molt minoritària vulgue dinamitar aquest model que tant ha funcionat al nostre país i que, a partir dels resultats d’avaluacions de les competències bàsiques realitzades als centres, aquest sempre han acabat l’etapa escolar amb coneixements adequats de les dos llengües oficials fins i tot per damunt de Comunitats autònomes monolingües.

Per això SOM ESCOLA ha convocat aquesta concentració el proper dijous dia 20 de març a les 19 hores davant dels Jutjats de Tortosa, per denunciar aquesta incongruència i demostrar als jutges que davant de les lleis està la voluntat del poble, de la gent i de la ciutadania a favor d’allò que ha funcionat sense cap problema durant desenes d’anys. ”Hem de demostrar que no ens poden imposar una llei que és injusta” reblava March.

A banda dels convocants ha hagut un suport unànime per part de la immensa majoria societat de les Terres de l’Ebre; entre les entitat que donen suport hi ha la Junta de Personal Docent de les Terres de l’Ebre que és el representant dels mestres i professors davant l’Administració, la gairebé totalitat de partits polítics representats a les Terres de l’Ebre (CdC, UDC, ERC, PSC, ICV, CUP(excepte el PP i PxC) i a més el MUCE a les Terres de l’Ebre on estan representats els pares i mares dels alumnes.
En l’acte es llegiran dos manifestos a favor del model escolar d’immersió lingüística i en contra de la imposició del castellà dins de la LOMCE.
SOM ESCOLA fa una crida a tota la ciutadania a participar en aquesta concentració per poder demostrar que tenim raons i drets que ni les lleis ni els governs de Madrid poden imposar una voluntat majoritària de la població Catalana i de les Terres de l’Ebre.

SOM ESCOLA denúncia el doble raser que utilitza el govern espanyol en tant que a Catalunya obliga a la Generalitat a pagar les despeses d’escolarització a les famílies que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà, i per altra banda, al País Valencià (amb el govern del PP) són les famílies que són obligades a pagar l’escolarització dels seus fills si volen que la seua llengua sigue el Català-Valencià.
Per altra banda SOM ESCOLA reivindica el model actual de normalització i d’immersió lingüística com a referència d’èxit i avalat per una llei d’educació de Catalunya.

Més d’un miler de persones participen en una nova acció de protesta contra el magatzem de gas Castor

839219

Manifestants amb cartells i pancartes contra el Castor davant la planta terrestre a Vinaròs.(Anna Mayor)

(ACN).– Més d’un miler de persones de banda i banda del Sénia van desafiar  el fort vent que bufá aquest diumenge per mobilitzar-se, un cop més, contra el magatzem de gas submarí Castor. Aquesta vegada la convocatòria era per rodejar tot el perímetre de la planta terrestre que està al terme de Vinaròs  però a molt pocs quilòmetres d’Ulldecona i Alcanar.

Finalment, l’acció va envoltar la meitat del perímetre de tres quilòmetres de la planta, protegida per diverses dotacions de la Guàrdia Civil. La Plataforma de les Terres del Sénia ha denunciat una vegada més la “dilació” del govern espanyol alhora de prendre una decisió sobre la continuïtat del Castor.

Sota el lema ‘Rodeja el Castor’, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i l’Assemblea Ciutadana de Vinaròs i Benicarló  van aconseguir  convocar a més d’un miler de persones que van formar  una cadena humana al voltant de la planta terrestre del magatzem de gas Castor. Tot i que no es va aconseguir encerclar tot el perímetre de la planta, d’uns tres quilòmetres, el moviment social ha volgut donar un missatge de força davant el que consideren una estratègia del govern espanyol de “dilatar” la decisió sobre el futur de la plataforma.

 

El moviment social contra el Castor es tornarà a mobilitzar aquest diumenge

838517

D’esquerra a dreta, els representants de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia Cristina Reverter, Joan Ferrando i Evelio Monfort (Foto Jordi Marsal)

 (ACN).- La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha acusat el govern espanyol d’ocultar i dilatar el debat científic sobre la seguretat del projecte Castor. Per aquest motiu, li han exigit que reveli quins científics elaboren l’informe a més d’instar-lo a fixar un calendari sobre la decisió del seu tancament. Amb l’objectiu de traslladar aquests missatges, el moviment social contra el Castor es tornarà a mobilitzar aquest diumenge amb una cadena humana que rodejarà la planta terrestre de Vinaròs . Paral·lelament, l’entitat ha demanat a tots els grups polítics del Parlament un pronunciament unitari pel tancament, desmantellament del projecte i restauració de la zona.

“S’està produint una maniobra de dilació. Temem que busquen allargar el tema perquè els ciutadans s’oblidin dels terratrèmols, que no es produeixen perquiè s’ha aturat l’activitat”, ha indicat el president de l’entitat, Joan Ferrando, després d’exigir al Ministeri d’Indústria que faci públics els noms dels científics que elaboren els informes tècnics sobre els quals s’ha de basar la decisió de la continuïtat o el tancament del magatzem de gas submarí després dels més de 600 sismes que ha ocasionat a la costa de l’Ebre i el Maestrat.

Les filtracions dels últims dies sobre el contingut de l’informe que prepara l’Institut Geològic i Miner, que apuntarien la continuïtat dels terratrèmols si es torna a posar en marxa, així com la insistència de l’empresa Escal UGS en desvincular-se dels moviments sísmics més importants -que van arribar als 4,2 graus en l’escala de Richter i van ser àmpliament percebuts per la població- han posat en guàrdia el moviment social que lluita per desmantellar el projecte, conscient de la seva força i poder de convocatòria actuals.

“Volem que es vegi que la gent d’aquí estem en contra:volem mostrar el rebuig i alhora la tranquil·litat del poble”, ha apuntat el portaveu Evelio Monfort. Convocada per la mateixa Plataforma i les assemblees ciutadanes de Vinaròs, Benicarló i Peníscola, esperen reunir més de 2.000 persones per poder envoltar els prop de 3 quilòmetres de perímetre de la planta terrestre al terme de Vinaròs però molt pròxima al nucli urbà canareu.