El Parlament Europeu aprova el Corredor Mediterrani

Plan-Corredor-Mediterraneo-difundido-Ministerio-FomentoL’any 2030 el Corredor Mediterrani haurà d’estar en funcionament de manera efectiva.

(Redacció).-Ahir el plenari del Parlament Europeu ha aprovat el nou reglament que defineix les noves xarxes transeuropees de transport per 546 vots a favor, 104 en contra i 41 abstencions. El nou reglament confirma definitivament la metodologia de la Comissió Europea, basada principalment en definir inversions ferroviàries per criteris de creació de riquesa i de valor afegit per a l’economia europea. El nou reglament també aprova el mapa de projectes prioritaris de la xarxa ferroviària principal, que la Comissió Europea ja va proposar a l’octubre de 2011.

Aquesta proposta ja va ser aprovada àmpliament el desembre de 2012 al comitè de Transport del Parlament Europeu, del qual n’és membre el portaveu de Coalició per Europa, Ramón Tremosa. El Corredor Mediterrani queda confirmat, per tant, com un dels corredors prioritaris per a la Comissió Europea, a diferència del Corredor Central dels Pirineus, que ha estat eliminat de la xarxa prioritària malgrat els intents reiterats de mantenir-lo per part del PP, del PSOE i del Govern espanyol.

El Corredor Mediterrani serà finançat en un 20% pel pressupost europeu, mentre que el restant 80% haurà de ser cofinançat per les administracions públiques estatals i per inversors privats, perquè els pressupostos de la UE del període 2014-2020 no cobreixen tota la xarxa europea prioritària.

En aquest sentit, cal remarcar que el Corredor Mediterrani podrà ser finançat amb “project bonds”, emissions de bons específics per projecte, una iniciativa del Banc Europeu d’Inversions i de la Comissió Europea per tal de captar capital d’inversors privats per a finançar la construcció dels corredors ferroviaris europeus. Per aquest motiu és tan important que els corredors triats estiguin basats en un clar anàlisi de cost-benefici, per tal d’assegurar la possibilitat de retorn als inversors pels beneficis generats.

Ramon Tremosa s’ha mostrat molt satisfet: “S’ha complert el principal compromís amb el qual CiU es va presentar a les eleccions del 2009; aconseguir que el corredor mediterrani fos aprovat i inclòs en aquesta nova revisió del mapa de prioritats ferroviàries de la UE. Cal tenir present que en la revisió de 2003 el Corredor Mediterrani va quedar exclòs del mapa ferroviari europeu: el Govern d’Aznar va proposar com a únic enllaç de la Península Ibèrica amb Europa la travessia central del Pirineu aragonès”. També ha destacat que “avui cal celebrar una victòria europea de Catalunya i que la regulació aprovada no és una directiva, sinó un reglament d’obligat compliment:

S’ anuncien millores al territori en la mobiltiat ferroviaria i per carretera

837849

El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, i el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, durant la presentació a representants municipals i empresarials del contingut del Pla de millora del transport públic a l’Ebre (Foto:A.Mayor)

Per altra la Generalitat anuncia que les Terres de l’Ebre tindran nous combois ferroviaris al primer trimestre del 2014

(ACN).- La ministra de Foment, Ana Pastor, ha anunciat aquest dimarts a la tarda al Senat que el govern espanyol té previst licitar la redacció dels projectes pendents de l’autovia A-7 al seu pas per les terres de l’Ebre a principis de l’any vinent. Pastor ha avançat aquesta data arran la pregunta feta pel senador socialista de l’Entesa, Joan Sabaté, que li ha retret que hagi incomplit els compromisos amb els alcaldes davant el col·lapse de trànsit que pateix la carretera N-340 i la manca d’alternatives a l’autopista de peatge AP-7.

Millores al transport públic
La Generalitat ja té molt avançada la redacció del Pla de millora del transport públic a les Terres de l’Ebre i aquest dimarts ja n’ha avançat algunes mesures en una trobada amb representants municipals i empresarials. Tal com es va comprometre el conseller de Territori, Santi Vila, el Govern ha confirmat el canvi de trens per les línies R15 (connecta la Ribera d’Ebre amb Barcelona) i R16 (connecta Tortosa i Ulldecona amb Tarragona i Barcelona). La renovació dels combois ferroviaris es farà durant el primer trimestre del 2014 i es passarà dels trens de la sèrie 470 als 447 remodelats. Una altra mesura immediata serà la creació d’una targeta T-10 per als desplaçaments interns en autobús.

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, ha estat l’encarregat d’avançar el contingut del Pla que la Generalitat està elaborant en base a una sèrie d’enquestes fetes entre els ajuntaments de les Terres de l’Ebre i els usuaris del transport públic. Sobre les novetats a nivell ferroviari, la més immediata és la promesa del canvi de combois, una reivindicació dels usuaris, per al primer trimestre del 2014.
De fet, segons ha detallat Font, l’altre salt en la qualitat del servei ferroviari es donarà d’aquí a dos anys quan entri en marxa el tercer fil i es pugui reduir el temps de desplaçament entre Tortosa i Tarragona, en deu minuts, i entre Tortosa i Barcelona, en 40 minuts. Així, en aquest moment, l’estació de Tortosa, segons ha explicat el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, disposarà de trens Alvia, d’alta velocitat, per connectar les Terres de l’Ebre amb Tarragona i Barcelona.

L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta estrenarà una nova àrea d’endoscòpia digestiva a principis del 2014

htvc

Foto:aiqte.com

L’espai, que disposarà de dues noves sales d’exploracions i una àmplia sala de reanimació, oferirà millor confort i servei als pacients.

(Redacció/J.Roig).-L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) està portant a terme la construcció de la futura àrea d’endoscòpia digestiva, que preveu acabar en una primera fase a finals d’aquest any i, després de dotar l’espai de l’equipament necessari, vol obrir-la als usuaris a començaments del 2014. La zona on es porten a terme les obres d’adequació és l’antiga àrea que ocupaven els laboratoris, al costat de les Consultes Externes i amb accés directe per un passadís des del vestíbul principal del centre sanitari.

L’àrea d’endoscòpia digestiva tindrà en total uns 400 metres quadrats de superfície. De moment disposarà de dues sales d’exploracions, que més endavant s’ampliaran a quatre, diverses sales tècniques, una àmplia sala de reanimació amb sis llits i dos seients, vestuaris per als pacients i els professionals assistencials, despatxos i sales de treball per al personal. El cost de l’obra, finançada per l’Institut Català de la Salut (ICS), és de 215.000 euros.

La Direcció de l’HTVC destaca que la nova àrea d’endoscòpies oferirà un millor confort i servei als pacients, i també unes millors condicions als treballadors per desenvolupar la seva feina. Alhora, assegura, permetrà incrementar l’activitat assistencial. Així, el nou espai podrà donar resposta a l’augment de la demanda de colonoscòpies que s’està produint com a conseqüència de l’ampliació i bona marxa, a les comarques del Baix Ebre i Montsià, del Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte del Departament de Salut.

ICV reclama al Govern que aturi el projecte de regadiu del canal Xerta-Sénia per estudiar-ne la viabilitat

804198

La diputada Hortènsia Grau, amb el president d’ICV a les Terres de l’Ebre, Jordi Jordan.(Foto J.Marsal-ACN)

Els ecosocialistes reclamen que es posi en marxa la primera fase ja construïda i admeten ara que la solució del canal telescòpic no seria suficient per evitar un transvasament.

 (ACN).- ICV ha reclamat al Govern que aturi les obres del regadiu del canal Xerta-Sénia per poder analitzar la seva viabilitat econòmica i ambiental. Arran la difusió de l’informe de la Fiscalia General de l’Estat que qüestiona el projecte i l’identifica amb un possible transvasament de l’Ebre, el ecosocialistes han presentat una proposta de resolució al Parlament demanant, concretament, que es posi en marxa la primera fase ja construïda al mateix temps que encarregar una auditoria sobre la seva execució. Creuen que cal redimensionar el regadiu a les necessitats reals dels pagesos i reconeixen, després de defensar-ho quan estaven al Govern, que el canal telescòpic no evitaria un possible transvasament.

La proposta registrada al Parlament per la diputada Hortènsia Grau entronca amb les conclusions de la Fiscalia General de l’Estat, difoses per la Plataforma en Defensa de l’Ebre i que s’han incorporat a les diligències prèvies obertes als jutjats de Tortosa, segons les quals, la dotació de 72 hectòmetres cúbics anuals d’aigua per al regadiu resulta excessiva i generaria “excedents” de 21 hectòmetres cúbics respecte una previsió més ajustada per fer front al reg de suport de les oliveres i transformació en cítrics.

El càlcul adoptat, sosté la diputada, està basat en un cens de pagesos i superfície que “no és real”, atès el desconeixement de l’actual nombre de propietaris que assumirien efectivament el cost de regar els seus camps i amb quina finalitat. La impossibilitat que els agricultors puguin fer-se càrrec del cost de portar l’aigua als seus camps per regar -fent el paral·lelisme amb el cas del Segarra-Garrigues-, podria obrir la porta a una venda d’aigua al País Valencià, amb un transvasament.

No només això, argumenta la formació. El fet que 19 dels 24 milions d’euros d’inversió per al Baix Ebre l’any passat es destinessin a un projecte de “dubtosa” viabilitat econòmica i ambiental, en un moment de retallades en altres àmbits com en salut i ensenyament, és també un dels principals arguments. Actualment, a més, s’ha de sumar el cost de mantenir les obres ja executades, una quantitat no precisada pel Govern, segons ICV.

Per tot plegat, reclamen que es paralitzi la tramitació del projecte, per al qual el Govern i els regants busquen finançament per executar la segona i tercera fase del canal, encarregant una auditoria externa. “Parem un moment, fem una auditoria i sabem quants pagesos s’apuntaran al reg, que és un misteri. A partir d’aquí, mirem les solucions tècniques que dona l’informe i ens ho replantegem”, ha apuntat Grau, tot exigint un plantejament econòmica viable per continuar endavant.

No es tracta, ha precisat, de “fastiguejar” els pagesos. En aquest sentit, la mateixa proposta de resolució reclama també que es posi en marxa la primera fase ja construïda -entre Xerta i la pedania tortosina dels Reguers-. En aquest sentit, i davant el problema que suposa el cost de l’aigua. plantegen que el Govern ajudi els regants a negociar amb les companyies elèctriques per abaratir les tarifes i facilitar crèdits tous per poder comença a distribuir l’aigua als camps d’aquesta àrea