Les empreses del Camp i l’Ebre augmenten un 35,9% el volum de les seves exportacions en el darrer any

Foto: Cambra de Reus-ACN

El creixement de les vendes exteriors de les dues demarcacions representen prop d’un 15% del total de les exportacions catalanes

Reus (ACN).- La Cambra de Comerç de Reus ha acollit la presentació de l’estudi de conjuntura econòmica de les Cambres de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls del primer trimestre del 2012.

El catedràtic d’Economia de la URV, Agustí Segarra, ha explicat que les empreses del Camp i l’Ebre han augmentat un 35,9% el volum de les seves exportacions en el darrer any. Aquesta dada, segons Segarra, fa que les dues demarcacions ja representin prop d’un 15% del total d’exportacions catalanes, davant l’11,8% que representaven el 2010.

Entre els principals sectors exportadors, Segarra ha posat de relleu el “gran pes” del sector químic, les indústries metal·lúrgiques així com el sectors auxiliars al món de l’automoció.

Tot i aquest augment de les exportacions – xifrada en un augment del 5,9 MEUR als 7,9 MEUR- Segarra ha dit que les vendes a l’exterior encara podran seguir creixent de cara els propers anys, fet que representarà – a mig termini- també un augment de l’ocupació en persones “poc qualificades”. De fet, Segarra ha matisat que, tot i l’augment de les exportacions, l'”estancament” del mercat interior fa que encara hi hagi un elevat índex de població aturada a Catalunya, xifrada en més 23,5%.

Tot i aquest missatge d’optimisme, les cambres de comerç també han valorat negativament les dades d’ocupació al Camp i l’Ebre en el darrer any. De fet, la Conca de Barberà i el Priorat així com el Baix Ebre i el Montsià són les comarques més afectades amb una disminució de l’ocupació xifrada en un 2% i un 6% respectivament. Segarra ha detallat que la diferència entre les dues demarcacions recau en el gruix de l’empresa química ubicada a Tarragona.

Amb tot, Segarra ha fet pal·lesa un cop més la necessitat de recuperar el consum, el volum d’inversions i defensar el punt geogràfic i estratègic que representen les dues demarcacions. El catedràtic de la URV ha insistit que en un moment com l’actual, on cal prioritzar les inversions, s’ha de defensar davant de les administracions centrals que la rendibilitat que pot representar invertir al Camp i l’Ebre és “molt més elevada” que el que podria ser fer-ho en qualsevol punt de l’interior de l’Estat. L’objectiu a assolir, segons Segarra, és trencar l’aïllament actual de l’Estat amb Europa i potenciar el volum d’inversions al conjunt del territori català.

Corredor del Mediterrani i el projecte del tercer fil

La trobada de les quatre cambres de comerç ha servit per defensar un cop més la necessitat de potenciar infraestructures com l’A-27 i el projecte del tercer fil per afavorir el transit de mercaderies. En aquest sentit, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, ha assegurat que és “creïble” el compromís expressat el divendres per la ministra de Foment, Anna Pastor, de potenciar el tercer fil i el propi Corredor del Mediterrani de cara els propers anys.

Algunes de les cerveses més antigues d’Europa es consumien i fabricaven a les Terres de l’Ebre.

Foto: Museu Ebre

Així o desvetlla la primera cessió del curs “Història i introducció al tast de cervesa”

(Redacció/J.Roig).-El doctor en història Jordi Juan Tresserras va pronunciar, en el marc de la primera sessió del curs “Història i introducció al tast de cervesa”, la conferència “Les cerveses prehistòriques i pre-romanes a la península ibèrica i les balears” que va tenir lloc al Museu de les Terres de l’Ebre el passat dijous 24 de maig.

En aquesta, a més d’aspectes metodològics i tècnics al voltant de la recerca de l’arqueologia dels aliments,també es va posar de rellevància la importància i llarga presència de les cerveses a la mediterrània presentant els resultats de diverses recerques inèdites que aporten informació sobre la fabricació i el consum de cervesa a les Terres de l’Ebre.

Entre els jaciments més antics on s’ha documentat l’ús d’aquest producte hi ha la Cova del Calvari d’Amposta, una cambra sepulcral datada entre el Calcolític i el Bronze Antic (1800-1200 aC), la qual és una de les més antigues d’Europa. Aquesta cervesa estava produïda amb cereals i incorporava mel i fruits.

Al Barranc de Gàfols (Ginestar), s’ha constatat la fabricació de cervesa a base de glans ja al s.VIII aC i al poblat ibèric de la Moleta del Remei (Alcanar), també s’han detectat traces de consum de cervesa amb mel i cireres de pastor gràcies a l’estudi dels residus trobats a diversos vasos ceràmics.

El productes agroalimentaris propis del Montsià,tenen qualitat,però són poc coneguts.

L’ oli és el que en surt més mal parat

(Redació/J.Roig).-“Els principals productes agroalimentaris que es produeixen a la comarca del Montsià tenen molta qualitat, però no es coneixen suficientment per part dels consumidors”. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi realitzat per l’empresa DALEPH dins del projecte Montsià Actiu del Consell Comarcal del Montsià.

Les conclusions d’aquests dos estudis han estat extretes a partir de 606 enquestes realitzades a consumidors de les zones comercials de Barcelona, Lleida, Castelló i Madrid i, entre les opinions, destaca que els cinc  productes estudiats (clementines, arròs, peix, oli i flor de sal) s’associen amb productes de qualitat, frescos i no manipulats, però que no es coneixen ni es presenten de forma atractiva.

Segons aquestes mateixes enquestes, la producció de clementines s’associa amb la zona de Llevant; mentre que a l’hora de comprar arròs el consumidor es fixa en el tipus (basmàtic, bomba, …) més que la zona de producció.

També s’identifiquen l’arròs i el peix com a productes de la zona, mentre que es desconeix la producció l’oli de qualitat al Montsià. Pel contrari, el producte de la flor de sal impacta entre els consumidors i demanen on comprar-la.

Tenint en compte aquests paràmetres, la gerent de l’àrea de comerç de DALEPH ha ressaltat la poca notorietat d’aquests dels cinc productes agroalimentaris estudiats i ha apuntat com a principals conclusions la necessitat de realitzar una promoció conjunta entre institucions públiques i  empreses privades dels sectors agroalimentari i turístic, ja sigue a través
d’events o de la recerca de canals de nous canals comercialització conjunts.

També s’apunten els museus, els centres d’interpretació o les oficines de turisme com espais públics on es puguin promocionar i vendre els productes agroalimentaris de la comarca.

La Cambra es posiciona en contra de la desaparició progressiva dels coeficients reductors del cànon de l ‘aigua

D'esquerra a dreta: Francesc Minguell, gerent de la Cambra de Comerç de Tortosa; José Luis Mora, president de la Cambra de Comerç de Tortosa; i Jaume Sabaté, secretari de l'ens cameral

ACN/J.Roig.-La desaparició progressiva dels coeficients reductors (0,5 en el cas de l’ús industrial i 0,7 en el domèstic) que s’aplicaven

sobre el cànon de l’aigua es va aprovar el passat mes de juliol al Parlament. A efectes pràctics, el que suposava aquesta bonificació era que les indústries s’estalviessin un 50% del cànon i les llars un 30%. Ara, segons la Llei, a partir d’aquest 2011 la bonificació s’anirà reduïnt progressivament fins a desaparèixer el 2013.

El president de la Cambra de Comerç de Tortosa ha estat l’encarregat de fer públic un manifest elaborat pel ple de l’ens i que es farà arribar al conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, amb qui es demanarà una reunió urgent. “Crec que no són conscients del que han fet ni del que representa això pel territori”, ha manifestat Mora. “Demanarem que pels pressupostos del 2012 recondueixin la situació i que, com a mínim, es quedi tot com estava”, ha assegurat.

Mora ha assegurat que la mesura és “injusta” perquè va en contra del mateix esperit d’existència del cànon. “El cànon és una fórmula perquè els usuaris contribueixin als costos dels serveis del cicle de l’aigua, la proximitat de l’aigua del riu Ebre que facilita el subministrament i evita quilòmetres de canonades ja justifica l’existència de reduccions. No costa el mateix subministrar un metre cúbic d’aigua a Tortosa que a l’àrea metropolitana de Barcelona”.

El manifest de la Cambra també qualifica la desaparició de la bonificació com una mesura “insolidària”. “No tenim ports de referència, ni el TGV, ni estació intermodal de mercaderies, almenys tenir l’aigua més barata ens permetia protegir a l’empresari i atraure empreses al territori”, ha afegit Mora. “Tenim aigua en quantitat i qualitat i hem de defensar-la i fer-la valdre”, ha assegurat.

Precisament la capacitat d’atraure empreses al territori és una de les prioritats de l’ens cameral i si un al·licient tenia era poder oferir l’aigua més barata