Unió de Pagesos creu que la falta de pluja ja ha matat el 20 % dels ametllers de les zones de secá

imagesEl sindicat  adverteix que la greu sequera pot fer perdre a Catalunya la meitat de collites de vinya, fruita seca, olivera i pastures i pot matar la meitat dels ametllers de les zones més de secà.

(Redacció).-Unió de Pagesos insisteix en advertir que la important sequera d’aquest estiu a Catalunya tindrà greus afectacions sobre diversos sectors tant agrícoles com ramaders. Pel que fa als conreus de secà, en patiran les conseqüències la vinya, l’ametlla i l’avellana i l’olivera, i amb la ramaderia per la manca de pastures i farratges, conreus al seu torn afectats per la sequera.

En el conreu de la vinya, la sequera afectarà la majoria de les zones productores de Catalunya, en funció de les comarques i de la ubicació del conreu. El sindicat estima que les pèrdues de la collita se situaran entre el 30 i el 40% respecte a la l’anterior.

Pel que fa a la fruita seca, els ametllers i avellaners en terres de secà estan força afectats, i produiran ametlles i avellanes petites que costaran de pelar. En el cas de les ametlles, si la pell no s’obre i queda enganxada, tampoc es podran assecar, i es malmetrà així l’ametlló, que es florirà. La sequera, a més, afectarà també aquests ametllers i avellaners, ja que els arbres que han patit molt i que no es desprendran del fruit acabaran morint.

En les zones més de secà, que no són fondalades i que han patit força, el sindicat calcula que ja s’han mort el 20% dels ametllers i si no plou en 15 dies es poden arribar a perdre el 50% dels arbres. Tot i que plogui, la collita no es recuperarà però se salvaran els arbres, que tornaran a rebrotar. A aquest problema de l’ametlla cal sumar-hi les pèrdues provocades pel fred i la manca de quallat en les varietats primerenques com la marcona i la llargueta, que afectaran greument la producció tant si estan en secà com en reg de suport. En determinades zones, aquestes varietats primerenques d’ametlla poden arribar a patir pèrdues de més del 50% de la seva producció.

Respecte a l’olivera, si no plou en quinze dies es pot donar per perduda la meitat de la collita de les oliveres en secà. En cas de que les pluges arribin, tampoc serà una campanya excel·lent però s’allunyarà de ser desastrosa.

Pel que fa a la ramaderia, el sector també pateix greument els efectes de la sequera. A les comarques de la Catalunya central es perdran els farratges per ensitjar, i la ramaderia extensiva en general només es podrà beneficiar del primer dall dels prats perquè el segon s’ha perdut.

Segons l’Anuari socioeconòmic, les Cooperatives de les Terres de l’Ebre facturen 155 milions d’euros

IMG_8707

Anuari Socioeconòmic de les cooperatives agràries de Catalunya (Foto:agroactivitat.cat)

Al territori es concentren 43 de les 221 cooperatives que hi ha a Catalunya

Globalment, les cooperatives agràries de Catalunya augmenten un 6,1% la xifra de negoci i un 4,3% l’ocupació

Aglutinen 34.420 socis productors i facturen més de 1.600 milions d’euros

(Redacció).-Les cooperatives agràries de Catalunya han augmentat un 4,3% la creació de llocs de treball, donant feina a més de 5.000 persones. Les 221 cooperatives agràries catalanes aglutinen 34.420 socis productors i facturen 1.612 milions d’euros, un 6,1% més que l’exercici anterior. Aquestes dades s’extrauen de l’Anuari socioeconòmic de les cooperatives agràries de Catalunya corresponent al 2015, que acaba de publicar la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). A més han apostat per processos de concentració i per la comercialització, tant a nivell nacional com internacional.

També s’ha incrementat un 8% la facturació mitjana per cooperativa, que actualment ja supera els 7 milions d’euros i que posa de manifest la tendència a processos de concentració en el sector, que s’ha experimentat ja durant els darrers anys.

Les cooperatives agràries aporten un 35% de la Producció Final Agrària de Catalunya. En concret, representen un 51% de l’activitat agrícola i un 26% de la ramadera. Els sectors en què les cooperatives tenen més pes en relació amb el conjunt de Catalunya són els cultius mediterranis (oli -72% del total-, arròs -69% del total-, vi -51% del total- i fruita seca –ametlla 78%, avellana 52% i garrofa 62%-).

En paral•lel, les cooperatives tenen obertes un total de 103 agrobotigues enfocades a la comercialització de producte cooperatiu i de territori. La facturació d’aquests punts de venda, que ocupen una superfície global de 20.000 metres quadrats, supera els 41 milions d’euros, un 2,9% més que l’exercici anterior.

El president de la FCAC, Ramon Sarroca, explica que “som un sector que creix i estem aconseguint posicionar-nos amb indicadors favorables, tant en la facturació com en la creació de llocs de treball i la presència en el mercat

La distribució territorial de les 221 cooperatives agràries es concentra, majoritàriament, a les comarques de Lleida (67) i Tarragona (67), seguides de les Terres de l’Ebre (43). A les comarques de Barcelona hi ha 27 cooperatives i a les de Girona, 17.

Les comarques amb major presència de cooperatives són el Segrià (29 cooperatives), les Garrigues (18), el Baix Camp (18), el Priorat (15), l’Alt Camp (12), el Baix Ebre (12), el Montsià (11), la Ribera d’Ebre (10) i la Terra Alta (10).

Quant a facturació, les 67 cooperatives de les comarques de Lleida facturen un total de 873 milions d’euros (un 54,2% del total). Les 67 cooperatives de Tarragona tenen una xifra de negoci de 208 milions d’euros que, sumada als 155 milions d’euros de les 43 cooperatives de Terres de l’Ebre, representa un 22,5% del total. Les 27 cooperatives de les comarques de Barcelona arriben a una facturació de 270 milions d’euros (16,8%) i les 17 de Girona, a 104 milions (6,5%).

La major part de cooperatives agràries, un 97%, són pimes. Les de més dimensió se situen principalment a les comarques de Lleida i Barcelona, mentre que Tarragona i Terres de l’Ebre sumen un major nombre de cooperatives però de menor dimensió.

Agricultura accepta mantenir de manera excepcional el tractament aeri contra la mosca de l‘olivera a l’Ebre

avion-fu

Foto:lanotadigital.com.ar

 

Aquest any,  per primer cop, el Departament deixarà d’’aplicar el tractament aeri de manera generalitzada contra aquesta plaga.

Els darrers dos anys, la proliferació excepcional de la plaga es trasllada a altres comarques que no la coneixien com les Garrigues, l’’Urgell, la Segarra, zones de l’’Alt i Baix Empordà, el Baix Penedès, i fins i tot zones concretes de la demarcació de Barcelona

(Redacció).-El departament d’Agricultura ha acceptat les esmenes d’Unió de Pagesos a l’ordre que regula a Catalunya la plaga de la mosca de l’olivera, entre les quals que es mantingui la possibilitat de fer el tractament aeri de manera excepcional, en cas que els nivells de la plaga continuïn sent molt elevats i no es disposi d’una alternativa tècnicament i econòmicament viable, i el tractament aeri suposi avantatges econòmics o mediambientals respecte al tractament terrestre.

Aquest any serà el primer en que el Departament deixarà d’aplicar el tractament aeri de manera generalitzada contra aquesta plaga, i la pagesia aplicarà el sistema alternatiu de captura massiva, tot i que encara es desconeixen els resultats d’aquest nou sistema. Per aquest motiu, el sindicat va instar Agricultura a dur a terme tractaments aeris puntuals, com preveuen les normatives estatal i europea. Cal tenir en compte que un possible descontrol de la plaga a la zona endèmica (comarques de Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre) provocaria unes pèrdues econòmiques no assumibles pels productors, i assentaria encara més la plaga a les noves zones d’afectació.

La mosca de l’olivera és una de les principals preocupacions dels productors d’oli d’oliva de Catalunya. Les elevades temperatures i humitat durant la tardor, juntament amb la dràstica reducció dels tractaments aeris que aplicava el Departament a la zona endèmica han provocat en els darrers dos anys la proliferació excepcional de la plaga, no només en les comarques de l’Ebre, sinó també en zones allunyades de la zona endèmica, on pràcticament no es tractava la plaga: comarques com les Garrigues, l’Urgell, la Segarra, zones de l’Alt i Baix Empordà, el Baix Penedès, i zones concretes de la demarcació de Barcelona.

El Departament va decidir constituir a finals del 2014 la Comissió tècnica de la mosca de l’olivera, amb l’objectiu de consensuar entre els diferents agents del sector les accions a emprendre durant el 2015 contra la plaga. Aquesta comissió va acordar treballar perquè en aquesta nova campanya de l’oliva el màxim nombre de productors apliqués sistemes alternatius a la lluita química, bàsicament el mètode biològic de captura massiva o atracció i mort. Aquest mètode, d’acord amb els resultats experimentals obtinguts pel Servei de Sanitat Vegetal d’Agricultura a l’Ebre pot resultar tan efectiu com el tractament aeri. A més, aquest sistema de lluita serà auxiliat per una mesura agroambiental emmarcada en el programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020.

No obstant, aquesta comissió tècnica també va acordar que si la incidència de la plaga és molt important, cal mantenir l’opció de dur a terme algun tractament aeri, de forma excepcional.

Els oleïcultors d’arreu de Catalunya podran accedir als ajuts agroambientals per lluitar contra la mosca de l’olivera

En cas d’un excés de demanda es prioritzaran els sectors més intensius en l’ús de fitosanitaris i les zones amb més incidència de la plaga

mosca(ACN).- El Departament d’Agricultura va anunciar aquest dilluns en el marc de la Taula Sectorial de l’oli d’oliva que els productors d’oli de tot Catalunya podran combatre la plaga de la mosca de l’olivera acollint-se a la mesura agroambiental de sistemes alternatius a la lluita química, tal com havien reclamat la FCAC i Unió de Pagesos. Donat el cas d’un excés de demanda, es prioritzarà l’ajut per als sectors que són més intensius en l’ús de fitosanitaris i a les zones amb més incidència de la plaga de la mosca de l’olivera (Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre). També es tindrien en compte les àrees de conreu homogènies amb major superfície, ja que tenen més impacte mediambiental en el territori.

L’anunci d’Agricultura arriba després que la setmana passada la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) denunciés que el sector de l’olivera era un dels més perjudicats per la retallada del 20% de les agroambientals ja que podia perdre uns 3,6 milions d’euro, segons la proposta inicial de regulació del Contracte Global d’Explotació.

El responsable d’oli d’oliva de la FCAC, Antoni Galceran, ha expressat la satisfacció per l’assoliment d’una reivindicació de les cooperatives des de l’inici de la discussió del Programa de Desenvolupament Rural 2014-2020 per a Catalunya, la primavera del 2014. “A més, la conselleria ha acceptat la pràctica majoria d’esmenes de la Federació sobre els criteris de priorització de la mesura, que s’aplicarien en cas de falta de pressupost”, ha explicat.

Malgrat això, la FCAC lamenta que, en la regulació del Contracte Global d’Explotació, no s’hagi atès l’increment per als joves agricultors instal·lats en els darrers cinc anys i que es continuï mantenint una reducció generalitzada del 20% a totes les mesures agroambientals com a primer element d’ajust pressupostari, en cas de dèficit.