Foto: Arna d'abelles-ACN

El sector apícola es prepara per frenar la vespa asiàtica velutina que ataca les abelles i ja ha arribat a Catalunya des de França

 (ACN).- La sequera que s’arrossega enguany a Catalunya està afectant al sector apícola que ha perdut bona part de la producció de mel de romaní i farigola per falta de floració. Els apicultors dels Perelló i de la resta de la demarcació produiran la meitat de quilos de mel que en la campanya de l’any passat, un màxim de 400.000.

Lluís Casanova, president de la Cooperativa Apícola tarragonina, ha lamentat que el sector ha de conviure amb la inestabilitat climatològica. A més, els apicultors es preparen per fer front a una nova espècie invasora, la vespa asiàtica velutina, que ja ha arribat a les comarques de Girona.

El sector confia que la mateixa climatologia seca del país ajudi a frenar-ne l’expansió.

“Aquest serà un any complicat”. Així de contundent s’ha mostrat el president de la cooperativa d’apicultors de Tarragona, Lluís Casanova, en l’inici d’una campanya en la qual, a causa de la sequera, ja s’ha perdut bona part de la producció de mel de romaní i farigola. Els apicultors centren ara les seves expectatives en la mel de taronger. La falta de pluges fa que la floració no sigui òptima per a la producció de mel i els apicultors del Perelló preveuen que no s’assoliran ni els 400.000 quilos de mel, la meitat del que se sol produir en una campanya normal. “Esperem entre un 40 i un 50% menys que l’any passat però la qualitat es mantindrà perquè no es veu afectada per la sequera”, ha explicat Casanova.

Segons el president de la Cooperativa Apícola tarragonina, “el canvi climàtic ha fet perdre la normalitat de les collites”. “Les climatologies adverses dels últims anys fan que cada campanya tinguem sorpreses”, ha dit. La falta de pluja afecta molt més a les plantes que a les reserves d’aigua i caldria un període de pluges continuades que no arriba.

Pel que fa a les vendes, el sector apícola té un mercat “molt estable i molt fidel”, per al qual també els productors intenten mantenir regulars els preus. Només la caiguda de la producció pot fer que enguany s’incrementi lleugerament el cost de les varietats de mel monoflorals. “Considerem que no és el moment d’augmentar preus per la situació econòmica del país. Cal produir bé i oferir un bon producte. Ens conformem amb mantenir els preus sobretot pels consumidors que són més fidels”, ha apuntat Casanova. De moment les exportacions es troben en una fase molt inicial. La mel del Perelló arriba al Japó, la Xina o França, però el mercat important és del país.

L’amenaça de la vespa ‘velutina’
Un nou problema se suma enguany entre el sector. Després que els apicultors gironins hagin confirmat l’arribada a Catalunya de la vespa asiàtica ‘velutina’, una espècie invasora molt agressiva que és una autèntica amenaça per les abelles a les quals es menja, els apicultors ja estudien com fer-li front. Segons Casanova, però, la climatologia del sud de Catalunya, molt més seca, pot ajudar a frenar l’expansió d’aquest insecte que necessita temperatures humides. “Creiem que li costarà guanyar territori, però està clar que haurem de conviure amb ella i que l’haurem de combatre, tant els apicultors com els pròpies abelles”, ha apuntat.

La Generalitat treballa des de fa tres anys per localitzar-la i controlar-la. El més efectiu és actuar sobre els nius a la primavera perquè no proliferin, o posar-los trampes per poder destruir el màxim nombre d’exemplars possibles. Justament localitzar els nius és el més complicat perquè els vespers els construeixen en arbres molt alts i amagats. “No serà fàcil però serà la manera més ràpida i efectiva de combatre aquest insecte”, ha explicat el president de la Cooperativa Apícola tarragonina.

La Fira de la Mel i l’Oli
Casanova ha fet aquestes valoracions en el marc de la Fira de la Mel i l’Oli del Perelló que se celebra aquest cap de setmana. La fira que data del segle XVII i, tot i ser una fira eminentment agrícola en els seus orígens, en els darrers anys s’ha convertit en una de les fires multisectorials més importants de les Terres de l’Ebre. I és el Perelló és el poble apícola del país per excel·lència. S’hi apleguen el major nombre d’apicultors de Catalunya, amb 44 explotacions, i un total de 34.000 arnes. S’esperen que enguany visitin la mostra unes 20.000 persones.

L’alcalde del Perelló, Ferran Cid, ha destacat que la constant innovació del sector apícola és “el secret” pel qual, malgrat la crisi, els apicultors mantinguin i reforcin el seu negoci. I és que, segons Cid, les empreses productores de mel són actualment a la població les principals creadores de llocs de treball i la impulsores d’altres iniciatives que ajuden al sector dels serveis amb l’impuls del turisme apícola. El Perelló compta des de fa poc més d’un any un nou centre d’interpretació de la mel i acaba d’editar, junt amb Arnes (Terra Alta), un altre municipi ebrenc de tradició apícola, un opuscle per a la promoció de l’ús gastronòmic de la mel.

Foto: Cargol maçana

La Unió Europea no autoritzarà una tercera campanya i els pagesos deixarien de percebre 600.000 euros en subvencions

L’Aldea (ACN).- Aquest dilluns comença la campanya de l’arròs amb la inundació dels camps després del període d’assecament per lluitar contra la plaga del caragol maçana al delta de l’Ebre.

Malgrat que els resultats tornaran a ser d’èxit i suposaran l’extermini del 90% del paràssit, aquesta acció podria no repetir-se l’any que ve.

La Unió Europea no autoritza una tercera campanya i en cas de dur-se a terme es perdrien les ajudes mediambientals, d’un valor de 600.000 euros, segons ha dit el responsable del pla d’acció contra el caragol maçana del Departament d’Agricultura, Hernan Subirats. Subirats defensa però que hi ha fins a una quinzena més d’accions per seguir amb la lluita contra la plaga.

Després d’una segona campanya d’assecament de part dels arrossars del delta de l’Ebre per lluitar contra el caragol maçana, es preveu que la mortaldat haurà assolit, com l’any passat, xifres de fins aproximadament el 90%. Caldrà esperar en poder comptabilitzar els resultats en el properes setmanes però ha quedat demostrat, com ha apuntat el responsable del pla d’acció contra la plaga del Departament d’Agricultura, Hernan Subirats, “que l’assecament ha tingut un efecte positiu claríssim”. Malgrat els bons resultats, no hi haurà una tercera campanya d’assecament. La Unió Europea no l’autoritza i els pagesos deixarien de percebre les ajudes mediambientals que cofinança l’administració europea i l’espanyola i catalana. “Això ens costaria 600.00 euros i per aconseguir el mateix, buscarem altres mesures que no ens costin un dineral”, ha apuntat Subirats.

El responsable del pla d’acció ha detallat fins a un quinzena d’accions possibles per seguir amb la lluita contra la plaga. Des de diferents tipus de trampes, la cucafera que crema les postes, la recollida del caragol al riu, les mesures a les estacions de bombeg i a les sortides dels desaigües i fer salts d’aigua perquè l’animal no tingui on refugiar-se, fins a la utilització de calç viva.

Enguany per exemple també s’ha provat l’ús d’aigua salada als desaigües amb uns resultats del tot efectius. “Va molt bé i és molt barata”, ha destacat Subirats. Durant un període de tretze dies es va inundar amb aigua del mar dels arrossars més pròxims a la costa del delta de l’Ebre amb un resultats del 100% de mortaldat. Després d’aquesta prova, el Departament d’Agricultura ha aplicat el mateix procediment als desaigües de l’hemidelta esquerre per intentar frenar la plaga. A les zones de més nivell respecte al mar, on no es podia fer arribar directament l’aigua salada marina, s’ha fet de manera artificial, és a dir, tirant sal als canals -un total de 35 grams de sal per litre d’aigua, la mateixa proporció que té l’aigua de mar-. La mesura s’ha aplicat en gairebé 3.000 hectàrees i es seguirà aplicant fins que es comencin a soltar les aigües als canals per al conreu de l’arròs.

Les últimes dades registrades a finals d’aquest passat hivern apuntaven que malgrat el caragol maçana havia ampliat la seva presència fins les 847 hectàrees, respecte les 578 registrades el passat 2010, la seva població s’havia reduït en un 64%.

Foto: Alcalde Perelló i Arnes

La Diputació de Tarragona ha editat un opuscle sobre la tradició apícola dels dos municipis i el seu producte estrella

(ACN).- El Perelló (Baix Ebre) i Arnes (Terra Alta) comparteixen una llarga tradició en el món apícola així com l’esforç dedicat en els últims anys per convertir la mel en el seu principal valor i actiu turístic.

Les dues poblacions s’han unit en reforçar la promoció de la mel en la seva vessant més gastronòmica i terapèutica en un opuscle, editat per la Diputació de Tarragona, i on es repassa també la història o l’art de criar les abelles.

De l’obra se n’han editat 4.000 exemplars en tres idiomes- català, castellà i anglès- que es repartiran entre premsa i operadors turístics especialitzats. Els restaurants dels dos pobles participen a l’opuscle amb 22 receptes de cuina amb la mel com a protagonista.

L’opuscle ‘La mel a taula’ centrat en la tradició apícola dels municipis del Perelló i Arnes se suma als que ja ve editant la Diputació de Tarragona de gairebé una desena de productes de la demarcació com l’arròs, les clementines o el peix blau, entre altres. L’obra s’ha publicat en tres idiomes i amb un total de 4.000 exemplars que es distribuiran a premsa especialitzada en gastronomia i turisme així com operadors turístics. La Diputació també s’encarregarà de fer-lo arribar a altres establiments que el sol·licitin i també està disponible a través de la web de l’ens provincial.

L’opuscle repassa la història de l’apicultura al món i el seu lligam amb els municipis ebrencs, explica la procés de criar les abelles i extreure’n la mel i els valors nutricionals, la conservació i les varietats d’aquest producte. Al final del llibret es pot trobar un total de 22 receptes de cuina que han ofert els restaurants d’Arnes i el Perelló, i que van des dels tradicionals coc amb mel o quallada amb mel fins a apostes més innovadores com l’allioli de mel.

L’obra es presenta a les portes de la celebració de les fires que tant el municipi del Perelló com el d’Arnes dediquen al producte. Al Perelló es celebrarà aquest mes d’abril, en dues setmanes, i a Arnes al mes de maig. A Arnes existeixen actualment 5 explotacions agràries i des de 2008 el municipi compta amb el centre d’interpretació de la mel. El Perelló és el poble apícola per excel·lència de Catalunya. Hi ha el major nombre d’apicultors del país, 44 explotacions i un total de 34.000 arnes. També des de l’any passat compta amb el centre d’interpretació Múria de la mel.

L’alcalde del Perelló, Ferran Cid, ha destacat que el sector apícola del municipi més enllà de ser un referent en el seu camp, és també una de les indústries que segueix funcionant amb qualitat i sobretot gràcies a l’exportació. Fins i tot es està arribant als països orientals com la Xina. Per la seva banda, l’alcalde d’Arnes, Xavier Pallarès, malgrat reconèixer el gran pes del Perelló en el sector, ha agraït que l’opuscle serveixi per promocionar el producte estrella dels dos pobles. Pallarès ha explicat que Arnes fa ja una dècada que va fer una important aposta per recuperar la tradició apícola que havia existit al poble i convertir-la en valor turístic per a la zona. Pallarès ha defensat que cal posar en valor “gastronomia, cultura i paisatge” per atreure més turisme i buscar, amb iniciatives com aquestes, la “desetacionalització” dels turisme més enllà de les dates festives més destacades i així ajudar als empresaris turístics.

També el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Joan Josep Malràs, ha remarcat que potenciant els productes i els valors de cada municipi es contribueix al seu creixement econòmic i social i que l’ens provincial ajuda en aquests camí als municipis amb accions com l’opuscle que aquest dijous s’ha presentat. “No venim a salvar res però venir a contribuir en el creixement dels municipis”, ha apuntat.

Foto: Daniel Ferré-Ex-gerent

Daniel Ferré, que es presenta davant dels afectats com un “cap de turc”, es desvincula de la gestió financera i atribueix el col·lapse als excessos amb els crèdits i a la borsa

(ACN).- L’exgerent de la Cooperativa de l’Aldea (Baix Ebre), Daniel Ferré, ha derivat tota la responsabilitat del bloqueig de comptes de la secció de crèdit de l’entitat cap al seu director general, Enric Sabaté.

En una assemblea davant més de 300 afectats, Ferré, a qui la junta rectora de l’entitat i l’auditoria assenyalen com a principal responsable del desgavell, ha eludit qualsevol responsabilitat en la gestió financera de la societat presentant-se com un “cap de turc”.

Segons ha explicat, els excessos en la concessió de crèdits i les inversions a la borsa haurien deixat l’entitat sense liquiditat. També ha reconegut haver retirat 160.000 euros pocs dies abans del bloqueig per preparar la seva defensa.

Després de l’anunci d’una querella criminal per part de la junta rectora de la cooperativa, Ferré ha aparegut flanquejat a la taula pels seus dos fills, un dels quals treballador de la secció de crèdit, i enmig d’un relativament discret però ampli dispositiu policial. Havia convocat fa dies els afectats al pavelló poliesportiu municipal per donar la seva versió dels fets, una assemblea que ha estat marcada per l’escepticisme i la ràbia de l’auditori, que ha assolit moments de certa tensió, d’intercanvi de retrets i paraules gruixudes, que finalment no ha anat més enllà.

El discurs de l’exgerent, armat amb una pila de documents i fotocòpies que no ha deixat de mostrar a mà alçada des de la taula, ha estat marcat en tot moment per l’intent de desmarcar-se de la gestió de la secció de crèdit -”la meva funció era dirigir la secció hortofrutícola, el mercat nacional i les exportacions”- i carregar la responsabilitat del bloqueig al director general de la branca financera, Enric Sabaté. “Va ser nomenat pel consell rector i els havia d’informar. Ell proposava els crèdits a la comissió, on jo també estava, i s’aprovaven. Ell feia les inversions de l’excedent dels dipòsits de la gent”, ha relatat.

Segons ha assegurat, va ser el 21 de nombre de l’any passat quan va conèixer que la secció de crèdit tenia greus problemes de liquiditat, una situació que haurien traslladat al Departament d’Economia sense resultat. Ha comparat el procés que va conduir al bloqueig com el procés d’inflar un globus, després que l’entitat concedís crèdits per valor de 2,6 milions -incloses operacions ampliades i alguns amb venciment fins l’any 2039-, invertís en borsa uns altres 1,6 milions i requerir 1,5 per a les seccions i explotar les finques que conreava la mateixa entitat.

160.000 euros per defensar-se

“Quedava un marge de 180.000 euros i no podíem atendre l’efectiu i els pagaments de rebuts”, ha indicat. Unes atribucions que, ha reiterat, tenia el mateix Sabaté, “l’única persona de la cooperativa que no controlava perquè va ser posat per la junta rectora: ell atenia la gent i pactava els crèdits”. Amb tot, Ferré ha reconegut haver retirat 160.000 euros del seu compte de la cooperativa pocs dies abans del bloqueig, després de cancel·lar un compte de la societat amb Banesto. Una operació ha afegit, executada “retroactivament” del passat 30 de setembre per “necessitats personals” i, també, sorprenentment, per assumir els costos de la seva defensa. “Jo intuïa el q m’estaven fent. Fa catorze anys que sóc el cap de turc”, ha declarat. Unes explicacions han aixecat crits d’indignació entre el públic.

L’auditoria encarregada per la junta rectora i presentada públicament el passat dilluns assenyalava que les excessives inversions impulsades pel mateix Ferré haurien conduït al desastre. L’exgerent, en canvi, ha assegurat que aquestes actuacions estaven avalades per les inversions dels fons operatius que aprovava la junta i que l’arrendament i posada en regadiu de terres pretenia pal·liar la manca de producció dels socis per cobrir els compromisos adquirits amb els seus clients i, així, poder obtenir subvencions de fins a 923.000 euros en cinc anys.

Per poder cobrir aquestes inversions, l’entitat va demanar un crèdit a Caja Madrid, l’entitat amb la qual funcionava la secció de crèdit, per valor d’1,5 milions d’euros que es va garantir amb les instal·lacions hortofrutícoles i la pignoració dels dipòsits a termini. Una operació que, segons ha insistit, es va signar el 2008, i l’any passat, com va assegurar dilluns la junta rectora de l’entitat. “Vam hipotecar la secció de crèdit, l’hortofrutícola i pignorar valors per no arribar a la situació d’ara”, ha justificat.

Ferré, d’altra banda, ha negat haver manipulat els comptes de l’entitat transferint despeses efectuades a exercicis posteriors per maquillar l’estat de comptes. Uns fets que la junta li imputa en la querella, juntament amb els auditors de l’empresa BDO, que donaven el vist-i-plau als comptes. Segons ha adduït, les diferències detectades responen a “ajustos comptables” de l’auditor de despeses de producció que es produïen un any i es traslladaven al següent, quan tenia lloc la collita. “L’interventor no se la juga al firmar”, ha indicat.

Contractació de la dona

L’exgerent, a més, ha intentat també donar explicacions per la contractació de la seva dona per cobrir la baixa maternal d’una treballadora de la secció de crèdit sense arribar a treballar-hi realment. Segons ha justificat en aquest cas, la contractació hauria tingut lloc d’acord amb el gestor de la societat, amb la condició que el sou acordat fos descomptat de la nòmina del mateix gerent per evitar despeses a la cooperativa.

Però el rastre d’explicacions a mode de justificació i exculpació per part de Ferré no han convençut els afectats pel bloqueig de comptes, que han pogut intervenir al final de l’exposició i recriminar a Ferré la seva actuació al llarg dels últims anys. Li han retret que autoritzés la retirada de fons a algun dels impositors quan estaven a punt de tancar-se els comptes i, per contra, acceptar els ingressos d’altres, d’haver controlat amb poders especials tot l’entramat de la cooperativa i haver propiciat l’expulsió de desenes de socis anys enrere per no aportar tota la seva producció a la cooperativa.

L’exgerent s’ha escudat, en aquests casos, en la responsabilitat de la junta rectora i del seu president, José Falcó. Fins i tot, ha hagut de recórrer a l’argument que ell mateix és també afectat pel bloqueig i ha insistit en la seva condició de “cap de turc” i que l’estan “criminalitzant”. Poc després de dos hores d’exposició, preguntes i recriminacions, la majoria del públic ha començat a desfilar amb l’escepticisme i la frustració dibuixades a la cara.

Nova assemblea d’afectats

D’altra banda, l’associació que aplega 148 afectats per la secció de crèdit de la cooperativa i que ha presentat les signatures per destituir la junta rectora ha convocat aquest vespre una nova reunió per tractar les possibles opcions d’actuació que preveu el pla de viabilitat de la Cooperativa i que es plantejarà en l’assemblea general de socis del pròxim 30 de març.

Foto: Dani Andreu

Dani Andreu (ERC) retreu a Economia haver incomplert els compromisos de retorn i creu que només un “daltabaix” permetria recuperar tots els fons bloquejats

(ACN).- L’alcalde de l’Aldea (Baix Ebre), el republicà Dani Andreu, ha acusat CiU i el Govern d’haver “enganyat” i “estafat” els afectats de la secció de crèdit de la Cooperativa.

Andreu ha retret al Departament d’Economia i Coneixement haver incomplert els terminis de retorn dels fons i considera que, un cop coneguda la situació financera real de la societat, els afectats tenen molt poques possibilitats de poder recuperar-ho tot. “Ens van tornar una part molt minsa dels diners engarjolats i ens van demanar paciència, resignació i, sobretot, silenci per recuperar-los.

Ha estat un gran engany i una gran estafa”, ha declarat a l’ACN, convençut que només un “daltabaix” podria acabar resolent la situació.

Emprant termes com “gran decepció” i “impotència extrema”, Andreu sosté que el consistori va confiar plenament en el Departament Economia i Coneixement a l’hora d’agafar el timó de les gestions, “assessorant, sumant esforços i posant criteri on no n’havia hagut”. “L’Ajuntament hem estat respectuosos amb aquesta línia de treball, responsables a l’hora de callar per no fer mal a ningú, però ens veiem abocats a denunciar la mentida i recolzar més que mai la nostra gent”, ha apuntat.

L’alcalde, que ja havia denunciat reiteradament que el Govern l’havia deixat de banda en totes les reunions i a l’hora de rebre informació sobre les gestions que s’efectuaven per salvar la societat, assegura haver esclatat davant la constatació que els impositors que tenen una major quantitat de diners bloquejada encara no han rebut la meitat dels estalvis a la vista ni la meitat dels dipòsits a termini, un retorn anunciat pel Govern per mitjans d’aquest mes de març.

“Falten quinze dies i la cosa va en aquesta línia. Això crea impotència i ràbia, la gent veu frustrades les seves esperances en el Govern”, ha subratllat. “Si això acaba com ara, la gent de l’Aldea es pot sentir molt dolguda amb els representants locals i territorials de CiU i amb Economia i Coneixement perquè el calendari que ha anat casa per casa no es podrà complir”, ha afegit.

La presentació de l’auditoria i el pla de viabilitat de la Cooperativa ha posat al descobert una situació financera molt més delicada de la que els afectats ja intuïen: “es farà el que es pugui, però les perspectives de recuperar els diners són molt, molt baixes”. La solució més extrema i perjudicial per als afectats podria ser que l’entitat presentés finalment concurs de creditors a principis d’abril o duplicar l’actual producció per continuar mantenint l’activitat i retornant els dipòsits progressivament al llarg de quatre o cinc anys. També s’ha apuntat la compra de la cooperativa per part d’un altre grup o empresa.

“Estudiarem tot el que sigui necessari, farem tot l’esforç i totes les gestions per arribar a acords amb entitats financeres, perquè la Generalitat ens ha girat l’esquena, o amb recursos propis. Ara tenim números i podem parlar. I són números bastant dramàtics”, ha indicat, tot recordant que entre les solucions que barallava Economia figurava la negociació amb entitats financeres perquè assumissin part dels crèdits que la secció havia concedit i, així, refinançar-la.

Segons valora, però, únicament un “daltabaix positiu”, amb una entitat financera que assumís injectar liquiditat a la societat i es fes càrrec dels pagaments per finançar l’activitat durant els pròxims anys de forma solvent possibilitaria mirar el futur amb més optimisme. fícil q hagi recuperació total dels estalvis. “El deute és més gran del previst, la liquidació d’actius és difícil i no es pot comprometre immediatament, sinó que necessitem quatre o cinc anys. Si no hi ha una entitat financera que vulgui fer un exercici d’altruisme financer, serà és molt difícil”, ha tancat.

L’exgerent convoca una assemblea

D’altra banda, l’exgerent de la Cooperativa de l’Aldea, Daniel Ferré, a qui la junta directiva atribueix bona part de la responsabilitat de la deriva financera de la societat i a qui la Plataforma d’afectats responsabilitza de “mala gestió” -incloses unes suposades factures falses- ha convocat per aquest dijous, dia 22, a les vuit del vespre, una assemblea oberta als afectats, socis i veïns per “explicar les causes” que han portat a l’actual situació de l’entitat i desmentir les “falsedats” que, assegura, s’han fet públiques sobre la seva activitat. Tot i que la reunió serà oberta, Ferré ha convidat particularment a la junta rectora de l’entitat i el seu president, a la Plataforma d’afectats, a l’advocat de la cooperativa i al director de la secció de crèdit.

Foto: Aldea cope.

L’associació busca el suport de cent socis per convocar la reunió i nomenar una nova gestora que els permeti accedir a la informació i evitar el concurs de creditors

(ACN).L’Associació d’afectats per la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aldea ha iniciat el procés per forçar una assemblea general de l’entitat amb el cessament i relleu de la junta rectora, el gerent i el director general com a punt únic l’ordre del dia.

Arran una reunió aquest dimecres al vespre amb la presència d’un gabinet d’advocats, el grup d’impositors afectats pel bloqueig de comptes, com a socis de l’entitat, ha començat a recollir les cent signatures necessàries per a la convocatòria, segons marquen els estatuts. Consideren que el relleu dels gestors els ha de permetre accedir a la informació sobre l’entitat que se’ls està negant i tractar d’evitar la presentació del concurs de creditors.

Decebuts i descontents amb el rumb sense calendari marcat per l’actual junta i el Govern per tractar de recuperar els estalvis encara retinguts -tot i el desbloqueig d’uns 750 dels prop de 1.200 comptes, segons l’últim recompte fet públic, els estalvis a termini, encara bloquejats, suposen 4,3 dels 5,6 milions d’euros atrapats-, el centenar d’assistents a la reunió ha decidit emprendre un camí més expeditiu per redreçar la situació. De moment, l’Associació ja ha recollit entre 40 i 50 adhesions de socis afectats -la meitat de les necessàries per poder forçar la convocatòria- i confia completar el procés en breu.

L’assemblea general extraordinària, que la mateixa junta actual es veuria obligada a convocar segons l’article 11 dels estatuts de l’entitat -que requereix el 10% dels socis o un mínim de 100 si la cooperativa supera els mil associats, com és el cas-, giraria exclusivament al voltant del cessament de tots els membres del consell rector, encapçalat pel president José Falcó, així com el gerent de la societat, Daniel Ferré, i el director general de la secció de crèdit, Enric Sabaté per procedir, si així s’acordés, al nomenament “d’un nou consell rector i gerent”, segons el manifest aprovat, que hauria d’assumir les regnes de l’entitat de forma imminent.

“Volem nomenar una nova junta rectora que sigui gestora -que estaria formada per quatre membres “representatius” dels socis afectats- i volem que hi participin, per tenir un bon assessorament, representants legals de la Federació de Cooperatives de Catalunya, del Departament d’Economia i Coneixement i del Departament de Treball, competent en el registre de cooperatives”, ha explicat el portaveu de l’Associació, Jordi Gas.

Es tracta, assegura el mateix portaveu, d’un pas necessari per poder accedir a la informació sobre l’entitat que han reclamat “per diferents vies” i encara no han obtingut, tot i ser socis de ple dret de la cooperativa. “Per la transparència, facilitar informació i saber què ha passat, per què encara no ho sabem, l’única manera és accedir a la cooperativa a través d’una assemblea extraordinària convocada pel consell rector d’acord amb els estatuts que ells van aprovar”, ha afegit.

Però el gran objectiu a curt termini de l’Associació, que aplega uns 50 afectats -principalment, titulars de comptes a termini amb els estalvis encara bloquejats- és evitar que el preconcurs de creditors presentat poc després del bloqueig de comptes de la secció de crèdit pugui convertir-se, finalment, en concurs. Això, asseguren, perjudicaria greument els interessos dels impositors. “Seríem els últims en cobrar”, adverteix Gas.

Foto: Cargol Poma- Jordi Roig

Es torna a experimentar amb calç viva  per lluitar contra el caragol poma

El Departament  d’ Agricultura vol evitar que la plaga remunti el riu Ebre

(ACN/J.Roig).-Des de la setmana passada i per  segona temporada consecutiva, una brigada de vuit treballadors de Forestal Catalana s’encarrega de l’aplicació de calç viva a les lleres de sèquies i desguassos amb l’ajuda d’un tractor equipat amb un dipòsit i una mànega. Barrejat amb una reduïda làmina d’aigua, aquest producte eleva el nivell de PH del terreny i dificulta la vida dels gasteròpodes.

Aquest mètode també s’empra a les captacions d’aigua de l’hemidelta dret de forma preventiva. Paral•lelament s ‘estan netejant també les tres-centes  trampes ubicades a les canalitzacions que comuniquen amb la sèquia mare.

També continuen les tasques de neteja de vegetació de les ribes de les sèquies i desguassos amb una màquina de tractament de vapor i disset persones continuen, repartides en diferents torns al riu i les canalitzacions, retirant manualment exemplars de caragols.

Però tot i que els camps d’arròs i la xarxa de regadiu continuen sent el principal maldecap dels tècnics del Departament d’Agricultura a l’hora de limitar i reduir la seva expansió, el responsable del Departament en la lluita contra el caragol maçana, Hernan Subirats,ha dit que es treballa també amb l’objectiu d’implementar algun tipus de sistema, basat en l’experiència de les granges convencionals de cria de caragols, per evitar que la plaga remunti el riu Ebre riba amunt i pugui arribar a l’assut de Xerta estenent-se per tot el tram baix del riu.

L’objectiu, segons ha precisat, és evitar que els caragols puguin remuntar l’Ebre més enllà del pont penjant d’Amposta.

Els caragols solen hivernar, refugiar-se sota terra o dins dels tubs de regadiu per resguardar-se de les temperatures durant els mesos d’hivern, situació que dificulta el seu tractament i obliga a posposar les actuacions directes sobre la plaga als mesos amb temperatures més càlides. “Les altes temperatures d’enguany tampoc ajuden gaire”, admet Subirats. Amb tot, i al marge de les inundacions amb aigua del mar i instal•lacions o reparacions de filtres i paranys, Agricultura -que preveu destinar a la lluita un pressupost total de 2,2 milions d’euros per aquest 2012 i el passat 2011-continua mantenint també les actuacions sobre el terreny intentant mecanitzar al màxim els procediments.

(Redacció/J.Roig).-Jordi Bort, jesusenc i president de l’INCAVI, Institut Català del Vi, serà l’encarregat d’inaugurar la XVII Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre que tindrà lloc a Jesús els propers dies 24, 25 i 26 de febrer.

El comitè organitzador està enllestint el programa d’actes que continuarà combinant els actes lúdics i festius  d’una manera molt intensa.

Les perspectives,segons que afirmen els organitzadors, són prou bones tot i el descens que es calcula amb el què acabarà tancant la campanya pel que fa la producció d’oli d’oliva.

La davallada d’aquesta  producció, causada en bona part per la sequera de l’estiu, no retraurà la presència de productors, que tenen en la fira un bon aparador per mostrar les excel.lències de l’oli que comercialitzen.

A Jesús, i al voltant de la fira de l’oli, no faltaran els tradicionals concursos de participació popular, conferències, exposicions i d’altres activitats que s’estan acabant de perfilar. A nivell cultural destaca la convocatòria del 12è Concurs de Pintura del Poble de Jesús,  obert a tots els artistes que hi vulguin participar en les categories infantil, jove, sénior i general. Les obres presentades formaran part d’una exposició que es podrà visitar durant els dies de la fira, marc que també s’aprofita per lliurar els premis als guanyadors.

 L’alcalde considera que l’acte respon a la frustració generada entre els afectats pel bloqueig de comptes davant per la manca de solucions en la reunió de divendres

(El PuntAvui). Les finestres, la porta i el caixer automàtic de l’edifici de la secció de crèdit de la cooperativa de l’Aldea (Baix Ebre) han aparegut aquest dimarts al matí visiblement bruts per un atac amb boles de pintura roja. També ha patit una acció similar el domicili dels sogres del gerent de la cooperativa, Daniel Ferré, amb l’impacte d’ous i boles de pintura del mateix color als vidres dels baixos de l’edifici.

Segons l’alcalde de l’Aldea, Dani Andreu, l’acció respon a la “frustració per la manca de solucions fermes” en la reunió convocada per la junta rectora i la Generalitat del passat divendres. “És una reacció de ràbia que es pot entendre però que no voldríem que tingués continuïtat”, ha afegit.

Es mostren descontents després de conèixer que no es farà el segon pagament en els propers mesos perquè cal esperar un pla de viabilitat

Part dels afectats pel bloqueig dels comptes de la secció de crèdit de l’Aldea s’han mostrat del tot insatisfets amb el resultat de la reunió que es va celebrar amb d’Institut Català de Crèdit i els responsables cooperativistes.

Els afectats esperaven rebre informació sobre els resultats de la pre auditoria que s’ha dut a terme a la cooperativa però asseguren que es va resoldre cap dels seus dubtes. De moment, s’ha aturat el segon cobrament que, segons el calendari inicial de pagaments, es preveia per aquest primer trimestre de 2012. Per al cobrament dels dipòsits a termini caldrà esperar a tenir un pla de viabilitat de la cooperativa que es presentarà el 31 de març.

La cooperativa de l’Aldea condiciona el retorn dels diners de la secció de crèdit a l’elaboració d’un pla de viabilitat

Els tècnics contractats per l’entitat tenen previst presentar el document abans del pròxim 31 de març i el Govern demana més calma als impositors afectats

La cooperativa de l’Aldea (Baix Ebre) presentarà abans del 31 de març un pla de viabilitat per garantir la continuïtat de la seva activitat i possibilitar, així, el retorn dels diners que encara continuen bloquejats per la secció de crèdit de l’entitat. Aquest és el full de ruta que la directora de l’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA), Divina Alsinet, ha transmès als afectats diluint l’anunci inicial de poder disposar de tots els dipòsits en pocs mesos. El Govern continua considerant que la cooperativa és viable però adverteix que la recuperació dels estalvis bloquejats dependrà de la continuïtat de l’activitat i ha tornat a demanar paciència als impositors.