La Plataforma Anti fons no aprova el comptes de l’ Associació de Seccions de Crèdit

sin título-5388.jpg

Protesta de socis de la Cooperativa de Cambrils, fa uns dies, acusant de lladres als responsables de l’entitat. (Foto: Alba Mariné)

L’ informe de presidència es va centrar en l’operció de Cambrils, la posició al respecte de l’ ASC i el famós decret llei que se n’ha derivat.

Las Plataforma rebutja les acusacions d’insolidaritat afirmant que està d’acord en crear un fons de garantia, però no en les actuals condicions que es planteja.

Raonen que, a banda de que els diners aportats al fons no estan garantits ni són finits, tampoc estan d’acord en que el fons tingui  caràcter retroactiu de 5 anys i creuent que estàclarament enfocat per arreglar els problemes passats de Mont-roig, L’ Aldea i, sobretot, Cambrils, el més recent.

(Redacció/J.Roig).-El passat divendres, dia 17 de juny, va tenir lloc l’assemblea anual de l’ ASC, Associació de Seccions de Crèdit, cooperativa de segon grau que aglutina la pràctica totalitat de les cooperatives agràries amb secció de crèdit. Una Assemblea ordinària on s’havien d’aprovar els comptes de l’ exercici 2015, fet que es va produir, com era d’esperar, amb el vot en contra de les seccions de crèdit constituïdes formalment com a Plataforma Anti-fons de la que també en forma part la Cooperativa Agrícola del Camp de Santa Bàrbara.

Segons informa la mateixa Plataforma, l’operació Cambrils va centrar l’ informe de presidència, la posició al respecte de l’ ASC i el famós decret llei que se n’ha derivat. Decret, recordem-ho, aprovat pel govern amb caràcter d’urgència, però que en el tràmit parlamentari de convalidació, les cooperatives que formen part de la Plataforma Anti-fons, van aconseguir que tot i que s’aprovés, tots els grups parlamentaris acordessin per unanimitat que fos tramitat com a projecte de llei, fet que permet a tots els agents del sector modificar-lo i aportar-hi millores per tal d’aconseguir un consens de tot el sector que prèviament ni el govern ni l’ ASC no havien aconseguit.

La Plataforma reconeix però que al darrere dels postulats de l’ ASC hi ha aproximadament el 65-70% de les cooperatives amb secció de crèdit. Això es va palesar aquest mateix divendres quan el president de l’ ASC, el Lluís Roig va aprofitar l’ assemblea per sotmetre la seva gestió a l’aprovació de les cooperatives presents i va aconseguir aquest suport. Això els dóna una força inqüestionable, però els dissidents creuen que aquesta circumstància no els treu pas ni una gota de legitimitat per justificar la causa que defensen.

Critiquen que el fons tingui caràcter retroactiu de 5 anys, cosa poc o mai vista, i això fa pensar que està clarament enfocat per arreglar els problemes passats de les cooperatives de Mont-roig, L’ Aldea i, sobretot, Cambrils, el més recent.

Raonen que els  diners aportats al fons no estan garantits ni són finits, perque, com a mínim hi ha d’haver sempre el 20% de la seva base patrimonial i quan baixi d’ aquest percentatge, el fons s’ haurà de tornar a proveir. Les operacions ja esmentades s’endurien el 65 o el 70% del fons, cas que hi participessin totes.Si algunes no ho fan, fóra bastant més. Per tant, devant la més mínima incidència el fons podria quedar per sota del 20% i per tant s’hauria de tornar a reposar. Les aportacions es recuperen si mai es tanca la secció, però no pas pel seu valor nominal, sinó pel seu valor liquidatiu. La Plataforma diu que és curiós que es crei un fons per garantir els saldos dels impositors de les seccions, però el fons en sí, o les aportacions al fons, no estiguin garantides. Aquest fons, a més a més, l’hauria de gestionar l’ ASC fet que, per lo que sembla, no a tothom genera prou confiança.

Las Plataforma nega que sigui anti solidaria i no es nega a  crear un fons de garantia, però no en aquestes condicions plantejades, sinó amb les que puguin evitar que els diners que s’ha gestionat prudentment i sense deixar de fer en cap moment allò que calia per modernitzar tant les seves explotacions com les seves estructures cooperatives, s’ utilitzin per “treure les castanyes del foc” a cooperatives que, com la de Cambrils, es van dedicar a fer d’ entitats financeres invertint en projectes que res tenien a veure amb l’activitat agrària, provocant que una entitat que devia facturar uns 6 o 7 milions d’ euros, generés amb el pas dels anys un forat d’ uns 32 milions d’ euros de dèficit.