Medi Ambient actuarà per evitar que el canvi climàtic inundi espais i urbanitzacions del Delta de l’Ebre a partir del 2050

El Govern ha presentat un estudi que defineix les possibles actuacions a emprendre davant les conseqüències que l’increment del nivell del mar pel canvi climàtic, que podria inundar espais i zones urbanitzades del Delta de l’Ebre a partir de l’any 2050.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha insistit que encara queda temps i marge de maniobra per actuar i evitar que zones naturals i urbanitzacions com la de Riumar, a Deltebre (Baix Ebre), puguin quedar en bona part cobertes per l’aigua.

En aquesta línia, l’estudi aposta per aplicar, inicialment, solucions ambientalment toves de forma coordinada entre totes les administracions i agents socials i econòmics del territori. ACN

L’estudi, elaborat per l’empresa Taller d’Enginyeria Ambiental SL, per encàrrec de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAiH), planteja un triple escenari futur en relació als efectes del canvi climàtic i l’elevació del nivell del mar sobre el Delta de l’Ebre d’acord amb les prediccions globals del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), organisme Nacions Unides, i en el cas que no es prenguin mesures.

El primer d’aquests escenaris, en l’horitzó de 2050, preveu un increment de 15 centímetres del nivell del mar; en un segon horitzó, l’any 2100, aquest augment se situaria en 40 centímetres; i, per últim, l’escenari més pessimista, també de cara al 2100, que planteja una alça de fins a 100 centímetres, o sigui, un metre.

Així les coses, l’estudi ja preveu que, inicialment, la línea de costa retrocedeixi, s’inundin terrenys adjacents a la costa de les badies del Fangar i els Alfacs així com una presència més notòria encara de la falca salina. En el primer escenari, aquesta situació suposaria que el mar pogués cobrir les àrees pròximes a les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada, la Platjola, l’Alfacada, el calaix de Buda, el Garxal, el Canal Vell i les Olles; a més de les zones humides de l’illa de Sant Antoni, Buda, el Migjorn i els espais de les puntes del Fangar i la Banya.

Perilla Riumar

Pel que fa a les zones habitades i urbanitzades, la urbanització de Riumar, a Deltebre, resultaria ‘el lloc amb més afectacions’, segons ha reconegut el director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Josep Garriga. Així, mentre en el primer estadi, la inundació afectaria ja una part de la trama del nucli, en l’escenari més pessimista, quedaria pràcticament coberta pel mar en la seva totalitat.

També, en menor mesura, resultarien afectats nuclis urbans com els Eucaliptus (Amposta) -especialment per la seva part posterior, que es veuria afectada per la inundació de la badia-, els Muntells (Sant Jaume d’Enveja, Montsià) i Poblenou (Amposta), Ampolla.Mar i la zona de la Marquesa. En el pitjor dels escenaris, els nuclis de Deltebre i de Sant Jaume d’Enveja quedarien envoltats pel mar i la superfície deltaica ferma es reduiria a una cinquena part de les 32.000 hectàrees actuals.

Garriga ha apuntat que l’estudi, tot i tenir en compte els problemes afegits de regressió, subsidència o de falca salina que el Delta pateix al marge del canvi climàtic no incorpora mesures per fer-los-hi front directament, com el trasllat dels sediments acumulats als embassaments o la fixació d’un cabal ambiental suficient per al tram final de l’Ebre. Aquests aspectes, ha apuntat el mateix conseller, serien objectes d’altres estudis complementaris.

Amb tot, ha reiterat que, segons preveu l’estudi, les zones costaneres no es veuran tan afectades pel fenomen com a priori es podria pensar, atesos els efectes de l’onatge sobre la línia costanera, el transport dels sediments i la tendència d’erosió que pateix la part central amb el creixement dels dos lòbuls laterals. En canvi, l’ascens del nivell del mar a les badies, en no haver platges ni sorra que ho atenuïn, afavoriria la inundació directa de terrenys adjacents, especialment, les goles i estacions de bombament, on es produeix una entrada més directa de l’aigua marina.

Tot plegat, però, i segons s’ha esforçat a remarcar Baltasar, és possible evitar el compliment aquestes prediccions sempre i quan s’adoptin mesures sobre el terreny. ‘Tenim temps suficient i propostes de resolució que faran que no sigui una afectació important sobre el patrimoni natural, les persones i les activitats econòmiques’, ha argumentat el conseller, qui ha apostat per ‘no fer alarmisme’ davant la situació. ‘L’objectiu del Govern, del territori i dels representants del país és preservar el Delta de l’Ebre del canvi climàtic’, ha indicat.

Mesures toves

En aquesta línia, l’estudi proposaria tota una sèrie de mesures, des de la no intervenció –amb l’abandonament progressiu d’algunes zones urbanitzades o en punts de risc-, les mesures ambientalment ‘toves’ –com la revegetació, la creació de sistemes dunars, entre d’altres- o les dures –amb la construcció de dics de contenció- en funció de cadascun dels espais afectats.

Tant Baltasar com Garriga s’han mostrat fems partidaris d’aplicar, com a primera opció, les anomenades mesures ‘toves’. ‘Sempre és preferible anar, inicialment a solucions toves. A les dures ja hi arribarem, perquè tenim temps. Solucions que impliquin el menor problema per a l’activitat humana, econòmica i d’acord amb els criteris de valor ambiental’, ha raonat.

El conseller ha destacat que aquestes mesures plantejades s’hauran de complementar amb les actuacions del Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE) –com les que ja estarien en marxa al Fangar i els Alfcs- i s’hauran de desplegar de forma ‘organitzada i coordinada’ entre la Unió Europea, l’administració estatal, els diferents departaments de la Generalitat, les administracions locals i els agents socioeconòmics del territori. ‘Ha de primar la certesa científica i el consens en la intervenció’, ha remarcat.

Estudi ‘model’

A més, aquest primer estudi que analitza els punts més vulnerables del Delta de l’Ebre davant el canvi climàtic –per tractar-se de l’espai amb majors afectacions al país-, segons ha emfasitzat el mateix Baltasar, ha de servir de model per a futurs nous documents que analitzin les conseqüències del fenomen en altres espais sensibles del litoral català com els deltes del Llobregat i la Tordera, entre d’altres. ‘Serà un estudi obert’, ha apuntat, tot assegurant que s’anirà modificant a mesura que es comprovi l’eficiència de les mesures introduïdes.