Els detinguts per l’ incendi d’ Horta van fer fotos de l’incendi mortal

No només van fer una foguera en ple bosc un calorós juliol a la tarda sinó que un d’ells va arribar a fotografiar-la.

A P M, que, juntament amb L F M, està acusat d’haver provocat el 20 de juliol l’incendi que l’endemà va causar la mort a cinc bombers professionals a Horta de Sant Joan (Terra Alta), va retratar amb la seva càmera la seqüència de l’inici de les flames. La intencionalitat latent en aquesta acció i la ­relació causa efecte amb la mort dels cinc bombers han portat la fiscal Teresa Gregori a sol·licitar a la jutge de Gandesa, Laura María Martínez Salom, que imputi als acusats cinc delictes d’homicidi imprudent. El Periódico

FOTO: ALBERT BERTRAN

Per començar, un dels acusats  va captar amb la seva càmera imatges del moment en què començaven a fer una foguera, segons consta en l’acte de presó dictat per la jutge. No obstant, per la instructora del cas el més ­sor­prenent és que, un cop l’incendi es va propagar, L acusat va fer una foto de les flames fora de control. «Resulta a més significativa lA SEUA actitud de , que fins i tot, després de manifestar que va sortir corrent amb molta por, el que fa en la seva primera parada és fer una fotografia de l’incendi», diu l’acte.

En un registre domiciliari, els Mossos d’Esquadra van localitzar la càmera utilitzada per l’acusat, que va quedar en possessió del jutjat. El fet que els detinguts captessin aquestes fotos ha portat la jutge a confirmar la intencionalitat de la seva acció i a descartar que es tractés d’una acció accidental. No obstant, no els imputa l’homicidi imprudent dels bombers.

En canvi, la fiscal de delictes de medi ambient de Tortosa sí que ha sol·licitat que se’ls imputi als dos detinguts l’homicidi imprudent dels cinc bombers morts. Gregori justifica la seva acusació en el fet que «existeix un nexe de causalitat entre el foc i les cinc morts».

A més a més, l’acusació pública dubta que l’origen del foc fos només la petita fogata que els acusats deien haver fet per escalfar-se una llauna per al sopar. La fiscal sospita que els dos acusats  van calar foc intencionadament a una pila de 4.000 ­quilos de llenya que hi havia a la masia al costat de la qual van acampar i que es coneix com a Mas Pixantó. Segons la tesi de la fiscalia, «els detinguts van dir que havien fet un foc amb un ­grapat de fulles seques de la mida d’una mà; no obstant, això no genera tantes espurnes per incendiar un munt de llenya».

En la seva declaració, encara que sí que van reconèixer ser els autors de la fogata, els dos empresonats es van ­contradir i es van inculpar mútuament i van incórrer, segons la jutge, «en notables contradiccions». Així, L F M va acusar A P M,d’haver intentat fer foc –i d’arribar fins i tot a fer un cercle de seguretat i a preparar una galleda amb aigua–. No obstant, com que A P M,no va aconseguir que la fogata s’encengués, va acabar sent L F M el que la va portar a terme. Per la seva part, A P M va negar haver intentat fer foc i va acusar el seu company d’haver fet la fogata «per iniciativa pròpia». Això sí, va reconèixer que va fer les fotos.

Sobre com es va propagar el foc i com van actuar llavors també hi ha diferències. Així, L F M va explicar que, com a conseqüència d’una ràfega de vent, «el foc es va estendre de forma incontrolada» a una pila de llenya amuntegada a prop del Mas Pixantó i que van intentar sufocar-lo amb aigua d’una aixeta de la masia que transportaven en recipients que van trobar al lloc. Per la seva part, A P M va negar que hi hagués llenya a prop de la casa i va assegurar que amb el que van intentar apagar el foc va ser amb ampolles que portaven ells mateixos.

Davant la jutge, cap dels dos va explicar per què eren al lloc i per què van fer el foc. Un d’ells, L F M sí que va dir als Mossos que va fer la foguera per escalfar una llauna per sopar. Aquesta explicació està en quarantena ja que no s’entén per a què volien escalfar una llauna amb un foc quan disposaven d’un càmping gas que havien comprat a la gasolinera del poble. Aquest fet, així com les fotos, reforcen una de les hipòtesis que es tenen en compte en la investigació que estiguessin ebris o ­drogats.

Segons fonts pròximes a la investigació, els Mossos van tenir la certesa al novembre que l’incendi mortal havia estat provocat i que no havia estat originat per un llamp. En aquell moment, es tenien diverses línies d’investigació i els agents van obtenir un permís judicial per portar a terme unes intervencions telefòniques que van conduir a la identificació dels dos detinguts.

De fet, per haver estat vistos fent una excursió a la zona, tots dos havien estat interrogats almenys dues vegades com a testimonis pels mossos. Segons la fiscalia, la trucada que els acusats van fer al telèfon d’emergències avisant de l’incendi va ser clau per identificar-los.