El conseller Pelegrí presidirà abans d’un mes una primera reunió a Tortosa per determinar l’organització de l’ens gestor de la Reserva

pele01.jpg.jpg


El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, a l’esquerra, divendres al Celler de Gandesa. Foto:Joan Revillas

(A.Caralt /DdT).-Superada l’eufòria pel nomenament de Reserva de la Biosfera a les Terres de l’Ebre per part de la UNESCO, la Generalitat ha començat a treballar en les eines necessàries per explotar al màxim aquest segell de qualitat de reconeixement mundial.

Els equips tècnics de la Delegació del Govern a l’Ebre, del Departament d’Agricultura i la Cambra de Comerç de Tortosa ja treballen en l’anàlisi de les diverses formes d’organització adoptades per altres territoris biosfera. Aquest treball estarà enllestit en els propers dies.

El delegat del Govern a l’Ebre, Xavier Pallarès, explicà el passat dissabte al Diari que la voluntat, en tot cas, és crear un organisme «participatiu» en la qual siguin representats els agents socials i econòmics ebrencs i l’Administració.

En aquest sentit, entre finals de juny i principis de juliol, se celebrarà una primera reunió a Tortosa presidida pel conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, en la qual s’abordarà la forma d’organització més adequada i la necessitat de tirar endavant un pla d’acció. Aquest document, apunta Pallarès, equival a un pressupost i marca les línies d’actuacions que s’executaran en un període determinat.

El delegat subratlla que la gestió de la Reserva de la Biosfera ha de ser econòmicament autosuficient però que en primera instància cal el suport decidit de l’Administració catalana, en aquest cas del Departament d’Agricultura.

Pallarès i Pelegrí van abordar aquest assumpte durant la visita del president Mas, el passat divendres a les Terres de l’Ebre per celebrar el nomenament de la UNESCO. Encara no hi ha una decisió presa sobre si el pla acció inclourà accions per al 2014 o si les primeres actuacions es programaran per al segon semestre de 2013.

D’altra banda, la Generalitat insisteix que, a més del prestigi derivat de promoure aquest segell de qualitat, la Reserva pot atraure inversors a les Terres de l’Ebre, per exemple del camp agroalimentari, i facilitar l’obtenció d’ajuts europeus.