Una exposició mostrarà a Amposta obres dels escultors ebrencs més destacats dels últims 150 anys

Escultures de Julio Antonio, Innocenci Soriano Montagut i Agustí Querol, entre d’altres artistes ebrencs dels segles XIX i XX, es mostraran per primer cop de forma conjunta en motiu de ‘Llavor Ebrenca’, la mostra que acollirà la Sala d’Exposicions de Caixa Tarragona d’Amposta des del pròxim dia 13 i fins el 23 d’agost.

Sense ànim antològic, la mostra vol presentar, cronològicament, algunes de les peces de nou escultors que tenen en comú el seu origen a les Terres de l’Ebre.

Les obres que s’exposaran, entre 40 i 48 en total, procedeixen de col•leccions privades d’Amposta i Tortosa. La voluntat dels organitzadors és poder traslladar l’exposició a altres indrets de les Terres de l’Ebre i Catalunya. ACN

La comissària de l’exposició, Núria Gil, ha destacat el fet que es tracti d’escultures que no forment part de l’art contemporani: ‘no són recent fetes, recent creades: són dels segles XIX i XX’, tot remarcant el caràcter ‘històric’ de la mostra. El fet que mai abans al territori ningú s’hagués plantejat la possibilitat de fer una selecció d’artistes d’aquest tipus, amb el treball de recerca que ha suposat, afegeix interès a la proposta.

Els noms del morenc Julio Antoni, l’ampostí Soriano Montagut i el tortosí Querol sobresurten per damunt de la resta. De fet, curiosament, Gil ha recordat que l’exposició arriba, precisament, en el moment que tindrà lloc el centenari de la mort de Querol, els 90 anys de la mort de Julio Antonio i els 30 de la de Soriano Montagut.

Al seu costat hi figuren noms com el del tortosí Joaquim Anglès, molt ben valorat a França; Víctor Cerveto, d’una nissaga d’artistes tortosins; Joan Baptista Folia, molt sol•licitat pels col•leccionistes ampostins de la seva època; el morenc Santiago Costa, cosí de Julio Antonio; l’asconenc Josep Maria Brull, conegut també pel seu treball en pedra i marbre; o el rapitenc Quintí Guzmán, alumne de Soriano Montagut. Gil ha lamentat no haver pogut incorporar l’obra d’altes artistes destacats –sense incloure els encara vius- com Ferré, Alcoverro o Mani per no disposar d’escultures per exposar.

La idea de l’exposició, segons ha argumentat la comissària, passa per establir un lligam entre la commemoració del centenari de la concessió del títol de Ciutat a Amposta (el 1908) amb una representació artística i històrica de l’època, una mostra del treball dels creadors ebrencs, com a ‘homenatge als artistes que necessiten ser posats en valor al torritori d’on provenen, on han nascut, on han crescut’.

La mostra, de fet, no persegueix convertir-se en una antologia i la disciplina escultòrica presentada cronològicament pels diferents estils esdevé el fil conductor d’una idea que es va plasmar després que Gil pogués conèixer i estudiar les col·leccions particulars que la nodreixen. ‘Desitja mostrar l’existència d’aquests artistes, la diversitat i l’ecleticisme del conjunt de les peces i la vàlua d’aquestes escultors’, subratlla.