Gandesa descobreix restes de cinc palaus medievals al seu nucli antic

element_21056_Gandesa

Nucli antic de Gandesa (Foto gencat)

Gandesa fou escenari d’un boda reial  i unes Corts Generals de la Corona d’Aragó .
(Diari de Tarragona).– L’equip d’arquitectes del pla director de rehabilitació integral del centre històric de Gandesa amb l’assessorament de l’historiador Anton Monner han descobert restes de fins a cinc palaus d’època medieval al nucli antic de la capital terraltenca.

Gandesa fou escenari d’un boda reial entre la corona catalano-aragonesa i el Regne de Castella el 1319 i unes Corts Generals de la Corona d’Aragó pocs anys després, el 1338.

Diversos historiadors afirmen que la celebració d’aquests esdeveniments haurien requerit d’una infraestructura d’estada i allotjament suficient. Ara bé, els successius episodis bèl·lics patits per Gandesa al llarg dels segles, entre ells diversos setges, han desfigurat la planta d’aquests edificis nobles.

Així les coses, l’equip redactor del pla trucà a les portes dels propietaris de les vivendes susceptibles de conservar restes per aprofundir el seu estudi.

Les conclusions, explica l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, al Diari són reveladores. «Hem trobat nombroses arcades gòtiques als baixos de diverses vivendes», explica. Per la seva disposició al llarg dels habitatges, s’estima que podrien correspondre a cinc palaus, situats a l’entorn de l’església i al carrer Major. L’edifici just davant de la portalada del temple n’és un exemple. En procés de rehabilitació, els baixos dels edificis conserven unes arcades gòtiques d’impressionant factura. En altres casos, les arcades conviuen amb els vehicles aparcats en un garatge.

En breu, l’equip redactor presentarà en públic els resultats del treball de camp, «on dibuixarem la distribució d’aquests palaus sobre el centre històric», afegeix l’alcalde.

A banda de protegir els edificis i les restes d’alt valor hisòric, el pla director pretén rehabilitar aquesta àrea per fomentar-hi el comerç i el turisme amb l’aprofitament fins on sigui possible d’aquests elements arquitectònic del passat medieval de Gandesa.

No només això, Luz anuncià al Diari que l’ajuntament treballa fa mesos en l’organització d’una festa de recreació de la boda reial, a l’estil del certàmens d’època medieval i renaixentistes que es celebren a Catalunya.
La teatralització de la boda esdevindria el punt central d’una festa de recreació que abastaria els carrers senyorials de Gandesa, entre ells el carrer Major i Miravet.
En aquest sentit, Gandesa ha aconseguit l’ajut de prestigiós dissenyador de vestuari de cinema i teatre, Antonio Belart, fill de Gandesa i premi a la millor edició artística en la segona edició del Premis Gaudí 201o per la pel·lícula ‘The Frost (El Gebre)’. «Viu entre Madrid i Barcelona però visita bastant sovint Gandesa. Tenim el seu suport i també el del grup de teatre local, que s’ha recuperat», apunta Luz.
El nucli antic, a més, conserva altres cases nobles com el palau gòtic de Ca l’Inquisidor, l’edifici d’època medieval de Ca Sunyer i el palau barroc dels Barons de Purroy, entre d’altres.

Com a curiositat històrica podem afegir que l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Gandesa, la construcció de la qual s’inicià el segle XII, fou l’escenari el 1319 de la boda reial de conveniència entre l’infant Jaume, fill del rei Jaume II de la corona catalano-aragonesa i la infanta castellana, Leonor, filla de Ferran IV, rei de Castella, en edat adolescent. El casament es va celebrar i tot seguit l’Infant Reial va abandonar Gandesa a cavall en un episodi conegut com la Farsa de Gandesa. Poques setmanes després renunciaria als seus drets sobre la corona i es va fer religiós. Anys més tard, el 1338, el Palau del Castellá, fou la seu de les Corts Generals de la Corona d’Aragó, presidides pel rei Pere III el Cerimoniós. El mateix edifici allotjà personalitat rellevant de l’Europa del moment (templers i hospitalers).