Gimeno celebra la seva absolució i denuncia que ha estat víctima d’una “campanya orquestrada” pels Agents Rurals

*L’Audiència de Tarragona rebutja que l’exdirector de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre actués de forma arbitrària en el cas de les multes per la caça en barraca

L’exdirector dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre, Víctor Gimeno, ha estat absolt per la secció quarta de l’Audiència de Tarragona de les acusacions de prevaricació per haver rebaixat i arxivat sancions a caçadors en barraca.

El tribunal rebutja que Gimeno actués arbitràriament en la tramitació de 96 multes imposades durant 2004. Fins i tot, considera que, d’haver existit l’arbitrarietat, no podia incórrer en cap il·legalitat per aplicar la llei catalana arran les sentències judicials emparades en aquest marc. Gimeno ha celebrat l’absolució i ha denunciat que el judici ha estat fruit d’una “campanya orquestrada” en contra seva per part dels Agents Rurals.ACN

L’Audiència de Tarragona ha donat de ple la raó a Gimeno i rebutja no només que arribés a actuar de forma arbitrària sinó que, a més, va fer-ho “amb estricta subjecció a la legalitat vigent” i buscant resoldre “un problema conflictiu” al territori. Segons argumenta la sentència, l’exdirector territorial va actuar mogut per la necessitat -fins i tot “ansietat”- d’evitar la caducitat dels expedients i que, en tot, moment, va consultar o demanar assessorament als serveis jurídics del Departament sobre el procediment a seguir davant el tràmit de les sancions, desestimant també que coaccionés la instructora dels expedients perquè fossin resolts de forma favorable per als caçadors.

D’acord amb sentències emeses anteriorment per altres instàncies judicials tarragonines, entre elles el jutjat del contenciós-administratiu número u de Tarragona o el mateix Tribunal Constitucional, la resolució recorda també que l’aplicació de la normativa catalana per part de Gimeno es trobava “justificada”. “Si hagués existit aquesta suposada arbitrarietat no hi hauria il·legalitat perquè l’aplicació de la llei catalana costa en sentències de l’Audiència provincial”, ha subratllat Gimeno en declaracions a l’ACN.

El fet que la decisió estigués avalada pels serveis jurídics de la Generalitat invalidaria també, segons l’Audiència, la possibilitat d’actuar de forma arbitrària, tot i un possible error. Segons ha afegit Gimeno, i d’acord amb el que recull la sentència, “l’únic interès dels acusadors -els Agents Rurals- era castigar els caçadors amb la màxima sanció econòmica possible” i els retreu que no argumentessin durant el judici el per què calia aplicar la llei estatal per sobre la catalana.

“Lamento l’excessiva durada del procés judicial, que m’ha tingut sis anys sota l’ombra de la sospita”, ha declarat d’entrada l’exdirector de Medi Ambient, tot atribuint el procés a una “campanya orquestrada dels acusadors”, assenyalant, principalment, als Agents Rurals -que exercien l’acusació popular-, a qui retreu haver organitzat “una guerra particular, obviant els conceptes de professionalitat i racionalitat, per fer una campanya mediàtica en contra meva actuant un grup ultraconservacionista”.

Carta a Pelegrí

Segons ha afegit l’exdirector territorial de Medi Ambient, el cas va sorgir arran d’un “conflicte intern” que els Agents Rurals, van “voler socialitzar i mediatitzar”, amb l’ajuda de Fiscalia i entitats conservacionistes, quan “s’hauria pogut resoldre internament amb dues trucades”. Gimeno ja ha anunciat que trametrà una carta al nou conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, informant-lo de les “actuacions” dels Agents Rurals al territori perquè les tinguin “en compte” a l’hora de “corregir la mala imatge que tenen al territori”. “Han de ser difusors i garants de les polítiques ambientals del Departament, no els impulsors d’una sola política ambiental, la que els dóna la gana”, ha reblat.

Quan l’any 2004 el Departament de Medi Ambient va decidir autoritzar de forma excepcional la captura d’aus amb el sistema conegut per la barraca, en el qual s’utilitza el vesc per atrapar els animals, Gimeno va decidir, d’acord amb els serveis jurídics de la Generalitat, aplicar la llei catalana, més suau que l’estatal en l’àmbit sancionador, per tramitar els expedients de les 96 denúncies imposades per Agents Rurals i el Seprona a caçadors que s’havien extralimitat en les captures, que no disposaven d’autorització o utilitzaven reclams electrònics i mecànics.

Això va suposar que la majoria dels 88 expedients instruïts acabessin sent considerats com a falta lleu i fossin arxivats, amb la posterior derivació de l’execució de la sanció als ajuntaments, que van aplicar multes d’uns 100 euros, el tram més baix de la forquilla. A més, disset expedients, que coincidien amb casos de desobediència a l’autoritat, van acabar sent arxivats per caducitat, després que la seva instrucció superés els sis mesos sense cap resolució.

Tant Fiscalia com l’acusació popular, exercida per l’Associació Espanyola d’Agents Forestals i Mediambientals, havien demanat per a Gimeno onze anys d’inhabilitació per a càrrec públic per un presumpte delicte de prevaricació. L’acusaven d’haver aprofitat el relleu de la instructora dels expedients per forçar la nova funcionària a modificar el criteri legal i evitar les sancions. Durant el judici, Gimeno va negar aquests fets i va argumentar que, d’acord amb els serveis jurídics del Departament, es va limitar a aplicar la llei catalana després de les al·legacions dels sancionats que així ho sol·licitaven.