UP acusa el Govern de restringir l’agricultura per delimitar com a vulnerables per nitrats divuit municipis ebrencs

monteso-upUnió de Pagesos (UP) ha acusat el Govern de voler restringir l’activitat agrària a les Terres de l’Ebre davant la proposta de delimitar com a ‘vulnerables per nitrats’ un total de 18 municipis del territori, principalment concentrats a la cubeta de Móra (Ribera d’Ebre) i la plana interior del Montsià.

El sindicat, que presentarà al·legacions en contra de la decisió del Departament de Medi Ambient i Habitatge, ha recordat que la seva aplicació podria perjudicar greument la seva activitat les zones agràries més productives del territori. Reclamen, a més, que el Govern aporti proves que demostrin el grau d’afectació per nitrats de l’aigua i el seu origen, que situen també en els claveguerams urbans.Per primer cop des que es va establir el mapa de zones vulnerables per nitrats l’any 1998, en virtut de la directiva europea de nitrats, divuit termes municipals de les Terres de l’Ebre, de forma total o parcial, hi podrien aparèixer, per primer cop, en la revisió quadriennal que el Medi Ambient preveu publicar aquest 2009.

La proposta, que segons UP no coneixien fins fa molt poc ni els agents implicats ni els propis consistoris afectats, pot suposar per als agricultors i ramaders ebrencs el fet d’haver d’establir períodes de temps sense aplicar fertilitzants nitrogenats, reduir la quantitat de nitrogen orgànic i incrementar les condicions per a la instal·lació o ampliació d’explotacions ramaderes.

Precisament, els divuit municipis afectats se situen, segons el sindicat agrari, en algunes de les zones més productives: la cubeta de Móra (Benissanet, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre i Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre), on es concentra la part més important de producció de fruita dolça, i a la plana interior del Montsià i zones properes al Delta o el riu Ebre (una part de l’Aldea, Aldover, l’Ampolla, Camarles, Roquetes, Tivenys i Xerta, al Baix Ebre; i Alcanar, una part d’Amposta, Freginals, la Galera,

Godall, Masdenverge, una part de Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara i Ulldecona, al Montsià), on es concentra la producció de cítrics.

‘En aquest territori ja tenim la matèria orgànica força baixa i, ara, no podrem aplicar fems ni purins’, ha assenyalat el coordinador d’UP a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, tot recordant que l’economia de la majoria d’aquests municipis depèn de les seves produccions agràries. ‘Com s’ho faran? Qui comprarà la fruita de calibre inferior?’, ha insistit. ‘Suposarà una frenada molt greu al desenvolupament econòmic dels pobles de les Terres de l’Ebre’, ha sentenciat.

No només això. Després de recordar que durant els últims anys els pagesos han reduït de forma considerable l’aplicació d’adobs nitrogenats introduint sistemes de dosificació més eficients, pel seu ‘cost econòmic molt gran’, Montesó ha qüestionat el rigor sobre el qual es basa la proposta de Medi Ambient, atribuint un suposat

increment de nitrats de les aigües subterrànies a l’activitat agrària.’Haurien de posar sobre la taula les xarxes de claveguerams urbans que desemboquen en barrancs i les depuradores que no funcionen. Cal esbrinar si l’origen és urbà o agrícola. Però ells ja ens han posat dins de la pilota’, ha lamentat, tot citant el cas concret del clavegueram de la pedania tortosina dels Reguers o de la nova depuradora de Vinallop, també a Tortosa. Montesó, a més, ha proposat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que presenti els resultats de les analítiques de l’aigua per contrastar-les amb les dades de propietaris de pous als municipis afectats.

El sindicat agrari qüestiona el ‘principi de precaució’ que assegura voler aplicar Medi Ambient, davant els perjudicis que pot ocasionar als productors, després que en la revisió de 2004 el Govern no advertís d’aquesta possibilitat a les Terres de l’Ebre. Montesó també ha assenyalat la incongruència que suposa només incloure alguns termes municipals de forma parcial o que la limitació s’estengui també a les zones més elevades del massís dels Ports.

Per tot plegat, ha demanat als diferents departament del Govern implicats en la decisió, Medi Ambient, Agricultura i Salut que s’asseguin sobre la taula per informar i dialogar sobre el cas amb els agents implicats i els ajuntaments. ‘Què passarà més avall del riu Sénia o més enllà del riu Algars (en referència al País Valencià i a l’Aragó) Potser no tenen normatives europees? Som els primers en aplicar-les però no en cobrar els ajuts’, ha tancat el coordinador territorial d’UP.