Esperançadora evolució econòmica a l’Ebre

imagesAixí es corrobora  en el segon trimestre d’enguany, segons l’estudi realitzat per la Càtedra d’Economia Local i Regional del Campus Terres de l’Ebre de la URV
 

L’estudi valora que hi ha indicis que fan pensar que s’ha tocat fons en la crisi econòmica: la indústria comença a recuperar-se i els serveis donen senyals de millora 

En aquests tres mesos unes mil persones més s’han afiliat a la seguretat social respecte al primer trimestre i unes 930 han deixat les llistes de l’atur registrat

(Redacció/J.Roig).-L’evolució de l’economia a les comarques de l’Ebre comparteix la moderació en la caiguda interanual de l’activitat registrada arreu de Catalunya el segon trimestre d’enguany. Així es desprèn del Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre del segon trimestre de 2013 que ha presentat a Móra la Nova el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional del Campus Terres de l’Ebre de la URV i catedràtic d’Economia,  Juan Antonio Duro qui   ha remarcat que “l’evolució intertrimestral, per tant la de curt termini, ha estat esperançadora perquè a les Terres de l’Ebre hi ha hagut un  creixement en gran part dels sectors, excepte en la construcció. No obstant això, en les comparacions anuals se continuen mostrant davallades, però menors que en el trimestre anterior”.

Duro ha valorat que aquesta millora intertrimestral s’explica perquè “probablement ja s’ha tocat fons en aquesta segona fase de la crisi econòmica. D’una banda, la indústria està recuperant la competitivitat gràcies a la contenció dels costos laborals i de l’altra, el procés d’ajustament de la despesa pública sembla que ha deixat les fases de més intensitat i això pot dur a un cert ressorgiment de l’activitat, amb totes les cauteles”.Duro apunta que el comportament de la indústria, l’agricultura i els serveis han permès millora aquest trimestre els índex d’ocupació, però encara no interanualment.

En aquests tres mesos a les Terres de l’Ebre, segons l’estudi, hi ha hagut 46.406 persones ocupades de mitjana, gairebé mil més que en el primer trimestre de l’any. Duro ha matisat però que si es parla en termes interanuals i es tenen presents tots els mesos “encara es produeix una caiguda del 5%, però un 1,3 punts inferiors a la del trimestre passat i molt similar a la del conjunt de Catalunya”.
Aquest augment intertrimestral de gairebé un miler d’afiliats a la Seguretat Social s’ha produït tant en el règim general com en el d’autònoms i també en tots els sectors econòmics, llevat el de la construcció.  Joan Antoni Duro, confia que l’increment d’exportacions, la menor pressió de les retallades i una possible millora del consum poden ajudar a remuntar la situació.

Concretant l’estudi en els 10 municipis ebrencs de més de 4.000 habitants, vuit d’ells, Alcanar, Amposta, Deltebre, Móra d’Ebre, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, la Sénia i Tortosa han mostrat baixades de cotitzants, mentre que Ulldecona i l’Ametlla de Mar han tingut uns creixements del 4,1% i del 2,1%, respectivament. La Sénia continua sent el municipi amb més destrucció de llocs de treball, amb una caiguda interanual del 17,2%, castigat pel tancament de la indústria del moble. En una situació similar es troba Alcanar, amb una pèrdua interanual del 13%, a causa de la destrucció neta produïda en la indústria manufacturera. Quant a Ulldecona, el seu creixement està relacionat, segons l’estudi, amb la bona evolució del comerç i dels serveis a les empreses i els de caire social. Aquests 10 municipis han mostrat una evolució negativa interanual en l’ocupació pràcticament en tots els sectors econòmics però sobretot en la construcció, castigant principalment Deltebre i Amposta; i en la indústria, sobretot a la Sénia i Alcanar. En destaca però la mala evolució de l’hostaleria amb una caiguda del 5,9%, molt influenciada per la pèrdua de llocs de treball que experimenta Tortosa en aquesta activitat . De fet, dels 5,3 punts de caiguda de la afiliació interanual en aquest trimestre, 2,2 corresponen a Tortosa.