Els bombers aragonesos van fugir ‘sense dir res’ i els GRAF de Lleida ‘no hi van donar importància’

El cap de la unitat GRAF de Lleida, Jaume Arpa, ‘no va donar importància’ a la fugida dels bombers
aragonesos. Així ho ha assegurat davant la jutgessa de Gandesa el cap de la unitat GRAF de Barcelona, Joan Herrera, segons ha pogut saber l’ACN.

Les Brigades de Reforç d’incendis Forestals (BRIF) d’Aragó estaven dividides en dos grups durant l’extinció del foc d’Horta de Sant Joan, uns treballaven amb Lleida i els altres amb Barcelona. Herrera recorda que, ‘de cop’, ‘van començar a cridar-se entre ells i van marxar sense dir res’. No van poder parlar amb ells ‘perquè van sortir corrents’. Arpa i Herrera van trobar-se instants abans de l’atrapament mortal i van decidir quedar-se a les seves zones segures. ACN

Les unitats GRAF de Barcelona i Lleida treballaven el 21 de juliol al capdavant de les dues línies que havien de tancar el perímetre del foc d’Horta de Sant Joan. Estaven a poc més de cent metres els uns dels altres i s’havien repartit els integrants de les Brigades de Reforç d’Incendis Forestals (BRIF).

El cap de les BRIF va decidir, segons la seva primera declaració, única fins a la data, fugir quan va veure des d’un punt de vista alçat ‘que el foc estava descontrolat’. Però segons el cap del GRAF de Barcelona només ho va comunicar als integrants del seu equip. Va ser poc abans que arribés el foc a la seva alçada i, segons Herrera, van començar ‘a cridar-se i xiular-se entre ells -d’un grup a l’altre, estaven dividits en dos- i van marxar sense dir res’.

El cap de la unitat de Barcelona recorda que en veure la fugida de les BRIF va pensar: ‘doncs sí que veuen malament les coses’.

Llavors va decidir desplaçar-se fins a la zona del GRAF Lleida. ‘A mig camí’ va trobar-se amb el seu cap, Jaume Arpa, que havia pres la mateixa decisió en veure la reacció de les BRIF.

Arpa va reconèixer a Herrera que la zona segura que preparaven era ‘petita’.
El cap de Lleida, a qui defineix com un home ‘que li mereixia molta confiança per la seva experiència’, va proposar que tots es protegissin del pas del foc a la zona segura de Lleida, però Herrera va renunciar perquè eren 31 els homes que treballaven al seu grup, entre bombers, auxiliars forestals i integrants del GRAF de Barcelona. El responsable de Barcelona explica que si només haguessin estat a l’altra banda els seus homes ‘hagués acceptat’.

Arpa va acompanyar Herrera fins a la zona del GRAF Barcelona i va agafar benzina per les motosserres. De seguida va rebre

l’avís d’un dels seus GRAF, Jaume Moré, que l’avisava que l’arribada del foc era imminent. Herrera remarca en la seva declaració que Arpa va intentar tranquil·litzar-lo en tot moment assegurant ‘que no n’hi havia per tant’ i que la unitat de Lleida ‘es quedaria on eren’. Després el bomber de Lleida va reunir-se amb el seu equip, i va ser abrasat pel foc.

La versió del responsable de la unitat GRAF de Barcelona es correspon amb la donada per la direcció dels Bombers de la Generalitat a través del seu cap, Joan Rovira, qui explica que els GRAF de Lleida estaven tranquils abans de l’atrapament. De les paraules d’Herrera